Ja fa dies vaig veure aquest vídeo, i ja vaig pensar de fer un post, però m'havia passat, i avui buscant pels blogs amics que tinc archivats, l'he tornat a veure, així que aquí va, la veritat és que per l'infant l'adult és el referent, i més si és el pare/mare o la mestra, per tant hem de ser conscients del que suposa això i ser tots plegats més cívics en el món en el que vivim. Aquí va...
5 comentaris:
Jo crec que el que vol ho ha de decidir ell, nosaltrestenim que aconseguir que tingui els mitjans per asolir-ho, i no em refereixo nomes a economics^Potser aquets serien secundaris.
evidentment ha de decidir ell, però no em negaràs que nosaltres som el seu referent, i el que no facis correcte tu, ell tampoc ho farà, i això quan és petit no ho pot decidir ell, sinó que el nen quan és petit imita.
El meu pare volia que estudiés, vaig estudiar i ara vol que continuii fent camí, crec que està content del que treballo perquè crec que em veia mal estudiant, però és difícil saber què vols ser i arribar-hi, bon post Anna!
gràcieeeess
El vídeo és realment emocionant, ja l'havia vist feia un temps però ara que sóc pare el miro amb altres ulls, suposo que em fixo molt més amb les actituds dels altres pares quan passejo pel carrer, pels parcs infantils, etc... de vegades acabo molt decepcionat.
Salut
Publica un comentari a l'entrada