22 d’abr. 2010
18 de març 2010
14 de març 2010
4 de març 2010
Un nadó de 275 grams, el nen prematur més petit del món que sobreviu
L'experiència mèdica constatava que un nadó prematur amb un pes inferior als 350 grams moria poc temps després de néixer.
A Göttingen, a Alemanya, es va haver de fer una cesària a una dona en la seva vint-i-cinquena setmana de gestació. El nadó pesava només 275 grams, però tot i això, va poder tirar endavant, i s'ha convertit en el nen prematur més petit del món que sobreviu.
El nadó va néixer el 25 de juny passat a la clínica universitària de Göttingen. Es tracta del quart nadó al món que aconsegueix sobreviure amb un pes tan baix, el primer de sexe masculí. I és que segons els experts, les possibilitats de supervivència en les nenes prematures són un 25% més elevades.
La mare del nadó va anar a la clínica per complicacions en l'embaràs. Els metges van intentar endarrerir el part per les poques setmanes de desenvolupament del petit, però finalment no hi va haver cap més opció que fer una cesària. Afortunadament, el nadó no va tenir complicacions greus com, per exemple, vessament cerebral o infeccions, ha explicat un dels doctors que el va atendre.
El petit va ser donat d'alta després de passar sis mesos a la Unitat de Cures Intensives i amb un pes de 3,7 quilos. Per evitar problemes de mobilitat i neurològics, el petit serà sotmès a controls mèdics periòdics i a sessions d'estimulació precoç.
http://www.3cat24.cat/multimedia/jpg/8/9/1267723317198.jpg
A Göttingen, a Alemanya, es va haver de fer una cesària a una dona en la seva vint-i-cinquena setmana de gestació. El nadó pesava només 275 grams, però tot i això, va poder tirar endavant, i s'ha convertit en el nen prematur més petit del món que sobreviu.
El nadó va néixer el 25 de juny passat a la clínica universitària de Göttingen. Es tracta del quart nadó al món que aconsegueix sobreviure amb un pes tan baix, el primer de sexe masculí. I és que segons els experts, les possibilitats de supervivència en les nenes prematures són un 25% més elevades.
La mare del nadó va anar a la clínica per complicacions en l'embaràs. Els metges van intentar endarrerir el part per les poques setmanes de desenvolupament del petit, però finalment no hi va haver cap més opció que fer una cesària. Afortunadament, el nadó no va tenir complicacions greus com, per exemple, vessament cerebral o infeccions, ha explicat un dels doctors que el va atendre.
El petit va ser donat d'alta després de passar sis mesos a la Unitat de Cures Intensives i amb un pes de 3,7 quilos. Per evitar problemes de mobilitat i neurològics, el petit serà sotmès a controls mèdics periòdics i a sessions d'estimulació precoç.
http://www.3cat24.cat/multimedia/jpg/8/9/1267723317198.jpg
14 de gen. 2010
L'escriptor Jordi Cervera escriu una novel·la a Twitter
Actualitzat a les 19:04 h 14/01/2010
L'escriptor Jordi Cervera ha començat una novel·la a Twitter, una eina que es caracteritza perquè els missatges que s'hi emeten estan limitats als 140 caràcters. En realitat, es tracta d'un encàrrec de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que amb aquesta acció vol promoure la setmana BCNegra, una trobada dedicada a la novel·la negra que Barcelona acollirà a partir del dia 1 de febrer.
A diferència d'altres precedents, en què un autor "retalla" la seva obra en porcions de com a màxim 140 caràcters, Cervera explica al 3cat24 que ha optat per convertir cada entrada en una escena. No té un pla decidit de la trama, que evolucionarà en funció de les rèpliques que facin els usuaris. "Això m'obliga a ser sintètic i a prescindir de moltes coses, però queda molt Twitter", assegura.
Cervera admet que no feia servir Twitter i que hi va entrar poc abans de començar aquest projecte, per entendre com funciona l'eina, però això no l'espanta. "Serial Chicken" va començar ahir, amb l'aparició d'un pollastre mort, i el seu autor publicarà cada dia cinc micropeces fins al dia 5 de febrer.
La trama gira al voltant dels múltiples assassinats que ha comès als carrers de Barcelona... una gallina. A més, els usuaris de Facebook podran seguir aquesta novel·la breu i negra i està previst que n'hi hagi imatges a Flickr. La situació es podrà seguir a través de Google Maps.
Com era de preveure, al final de tot l'obra tindrà una edició impresa, passant del format innovador del microblòguing al tradicional del llibre amb tapa dura.
12 de gen. 2010
Molt bo!!
Sí, ¡yo soy el de Educación Física! Formo parte de un cuerpo especial, de un grupo de docentes privilegiados, de un una banda de ilusionados, de los que conectan con sus alumnos, de los que valoran la educación en toda su globalidad, de los que tratan de mejorar día a día, de los que se sienten solos en los Claustros, de los que las familias no solicitan su acción tutorial, de los que pasan frío y calor por esos patios, de los que todavía les queda mucho por aprender, de los olvidados por la administración... Si, soy el de Educación Física.
Cuando los cimientos de la escuela se tambalean porque sus enseñanzas han dejado de interesar a nuestros alumnos, la Educación Física se muestra como uno de los pilares que aún la sostienen. Los niños vienen al cole de otra manera cuando toca "gimnasia". Llegan con ilusión y motivación. ¿Qué se le habrá ocurrido al maestro? ¿Maestro que vamos hacer hoy?. Esas preguntas nos llenan de satisfacción y aumentan nuestra maltrecha autoestima. Es entonces cuando nos colgamos la placa en el pecho, como si Sherif se tratara. ¡Somos los de Educación Física!.
Con nuestros alumnos nos sentimos importantes porque ellos nos valoran. Cabalgamos de clase en clase como un "Llanero solitario", porque somos los de Educación Física. Nuestros alumnos están ávidos de dar su clase de Educación Física, recogen rápidamente los libros y sus enseres en cuanto abrimos la puerta del aula, esas caras aburridas se transforman, los ojos le brillan, echan chispas, en sus rostros se empiezan a dibujar sonrisas, están impacientes, se mueven de las sillas, se nota un cierto nerviosismo por salir al patio cuanto antes, ha llegado el de Educación Física.
Somos especiales porque nuestra asignatura es especial, aprovechemos su motivación intrínseca. No dejemos escapar esa gran oportunidad educativa. Apriétate el cinturón, colócate bien la placa, ajústate el sombrero y vamos a jugar, vamos a crear situaciones de aprendizaje en donde los niños se sientan a gusto, seguros, ilusionados, con ganas de moverse...
Aprovechemos la motricidad para educar, formemos personas competentes, trabajemos sus emociones y sus relaciones sociales, hagamos de ellos personas más autónomas y autosuficientes, mejoremos su autoestima, fomentemos su creatividad, desarrollemos su capacidad de esfuerzo...
Olvidemos nuestras frustraciones profesionales, esquivemos las zancadillas que nos pone la sociedad, ignoremos los prejuicios sobre nuestra área. Somos como los "Hombres de Harreson" o el "Equipo A", como Chuck Norris, Rambow o Superman. Sintámonos orgullosos de lo que somos. Te vuelvo a decir, somos un cuerpo especial.
Nos reducen los horarios, se nos marginan de las competencias básicas, ¿y la competencia motriz, dónde está?, la especialidad desaparece de la formación universitaria de magisterio,¿ a dónde vamos a ir a parar?... Quieren alumnos competentes, ¿pero en qué? En lengua, matemáticas y en el conocimiento e interacción con el medio. ¿Y las otras cinco competencias? ¿Quien las va a desarrollar? ¿Cómo puede interactuar un niño desde su pupitre? ¿Como puede mejorar su autonomía personal si no ha desarrollado sus cualidades y habilidades y destrezas motrices? ¿Cómo puede interactuar con los demás si sólo puede relacionarse con los compañeros de las mesas que hay a su alrededor?...
Está claro que somos un "grano en el culo" para la administración, entorpecemos los horarios, nos tienen que suplir las bajas con otros especialistas, no lo pueden hacer con los de apoyo o con otros docentes del centro. Ahora todos generalistas y volvemos al dicho de antes "El maestro Liendre de todo sabe y de nada entiende". Sí, en eso parecer ser que consiste una educación de calidad, en crear un profesorado más técnico (la carrera durará 4 años), pero menos especializado en nada.
¡Somos los de Educación Física! Desafortunadamente que poco nos quedará por serlos. Nos están pidiendo la placa y el arma, pero si al final todos somos generalistas, no olvidéis vuestras raíces, porque ¡Somos los de Educación Física!
Juan Carlos Muñoz Díaz
CAMPAÑA POR EL ORGULLO DE SER DOCENTE DE EDUCACIÓN FÍSICA. PÁSALO....
Cuando los cimientos de la escuela se tambalean porque sus enseñanzas han dejado de interesar a nuestros alumnos, la Educación Física se muestra como uno de los pilares que aún la sostienen. Los niños vienen al cole de otra manera cuando toca "gimnasia". Llegan con ilusión y motivación. ¿Qué se le habrá ocurrido al maestro? ¿Maestro que vamos hacer hoy?. Esas preguntas nos llenan de satisfacción y aumentan nuestra maltrecha autoestima. Es entonces cuando nos colgamos la placa en el pecho, como si Sherif se tratara. ¡Somos los de Educación Física!.
Con nuestros alumnos nos sentimos importantes porque ellos nos valoran. Cabalgamos de clase en clase como un "Llanero solitario", porque somos los de Educación Física. Nuestros alumnos están ávidos de dar su clase de Educación Física, recogen rápidamente los libros y sus enseres en cuanto abrimos la puerta del aula, esas caras aburridas se transforman, los ojos le brillan, echan chispas, en sus rostros se empiezan a dibujar sonrisas, están impacientes, se mueven de las sillas, se nota un cierto nerviosismo por salir al patio cuanto antes, ha llegado el de Educación Física.
Somos especiales porque nuestra asignatura es especial, aprovechemos su motivación intrínseca. No dejemos escapar esa gran oportunidad educativa. Apriétate el cinturón, colócate bien la placa, ajústate el sombrero y vamos a jugar, vamos a crear situaciones de aprendizaje en donde los niños se sientan a gusto, seguros, ilusionados, con ganas de moverse...
Aprovechemos la motricidad para educar, formemos personas competentes, trabajemos sus emociones y sus relaciones sociales, hagamos de ellos personas más autónomas y autosuficientes, mejoremos su autoestima, fomentemos su creatividad, desarrollemos su capacidad de esfuerzo...
Olvidemos nuestras frustraciones profesionales, esquivemos las zancadillas que nos pone la sociedad, ignoremos los prejuicios sobre nuestra área. Somos como los "Hombres de Harreson" o el "Equipo A", como Chuck Norris, Rambow o Superman. Sintámonos orgullosos de lo que somos. Te vuelvo a decir, somos un cuerpo especial.
Nos reducen los horarios, se nos marginan de las competencias básicas, ¿y la competencia motriz, dónde está?, la especialidad desaparece de la formación universitaria de magisterio,¿ a dónde vamos a ir a parar?... Quieren alumnos competentes, ¿pero en qué? En lengua, matemáticas y en el conocimiento e interacción con el medio. ¿Y las otras cinco competencias? ¿Quien las va a desarrollar? ¿Cómo puede interactuar un niño desde su pupitre? ¿Como puede mejorar su autonomía personal si no ha desarrollado sus cualidades y habilidades y destrezas motrices? ¿Cómo puede interactuar con los demás si sólo puede relacionarse con los compañeros de las mesas que hay a su alrededor?..
Está claro que somos un "grano en el culo" para la administració
¡Somos los de Educación Física! Desafortunadamente que poco nos quedará por serlos. Nos están pidiendo la placa y el arma, pero si al final todos somos generalistas, no olvidéis vuestras raíces, porque ¡Somos los de Educación Física!
Juan Carlos Muñoz Díaz
CAMPAÑA POR EL ORGULLO DE SER DOCENTE DE EDUCACIÓN FÍSICA. PÁSALO....
1 de gen. 2010
25 d’oct. 2009
10 d’oct. 2009
4 d’oct. 2009
els castellers de vilafranca
Els Castellers de Vilafranca han aconseguit una fita històrica en el món casteller en aconseguir carregar i descarregar a Reus el cinc de vuit amb agulla, un castell que no s'havia fet mai fins ara. L'han descarregat en la tercera ronda de la Diada del Mercadal, que s'ha celebrat aquest dissabte a la capital del Baix Camp. Abans ja havien completat amb èxit i sense gaires problemes un tres i un quatre de nou amb folre. Els verds han despertat l'admiració dels més de 4.000 assistents congregats a la plaça del Mercadal. L'altra colla destacada de la diada ha estat la Colla dels Xiquets de Reus, que ha aconseguit descarregar el tres de vuit.
29 de set. 2009
Siguem ecològics, fem pipí a la dutxa
mitjançant Espai Internet el 27/09/09
I avui acabem amb una iniciativa ben curiosa. Aquesta és la web xixinobanho, on una ONG ecologista brasilera ens proposa ni més ni menys que fem pipí mentre ens dutxem, per estalviar aigua corrent. La web inclou divertides animacions i un anunci on les siluetes de diferents personatges -com Ghandi o Hitchcock- orinen mentre es dutxen. La seva enquesta diu que tres de cada quatre persones ja ho fan. Segons els seus càlculs així s'estalvien uns 4.800 litres anuals per persona. Diuen que fer-ho no és antihigiènic ja que, de fet, l'orina està formada per un 95% d'aigua. El problema, diuen, no és l'escassetat sinó el malbaratament.
25 de set. 2009
gps per buscar bolets!
Un GPS per buscar bolets
Garmin, la principal empresa mundial de GPS, acaba de treure al mercat un GPS per als afeccionats als bolets. El nou Oregon 300-Bolets, d'edició limitada i disponible en català i castellà, inclou una base de dades amb informació i imatges sobre els cent bolets més comuns. En l'elaboració de la base de dades hi han col·laborat micòlegs de reconegut prestigi, associacions de micologia i membres del programa de TV3 "Caçadors de bolets".El GPS inclou nombroses fitxes de bolets amb el seu nom comú, el nom en llatí, la família a la qual pertany, una breu descripció i una clara foto identificativa, per facilitar sobre el terreny el reconeixement i la selecció dels bolets. A més, l'Oregon 300-Bolets és capaç de memoritzar les millors ubicacions per a la recerca de bolets, així com el camí de retorn a casa o al cotxe, en la seva memòria interna de 850 Mb, ampliable mitjançant targeta microSD. Pot guardar 1.000 "waypoints", 50 rutes i 10.000 punts o 20 "tracks".
A part de la base de dades de bolets, el nou GPS es caracteritza per la seva pantalla tàctil a color de 3 polzades, que funciona fins i tot amb guants i que ofereix una visibilitat perfecta fins i tot amb llum solar directa. Amb una interfície molt intuïtiva i fàcil d'usar, inclou un receptor GPS d'alta sensibilitat que permet conèixer la localització exacta en tot moment, fins i tot en zones arbrades o valls profundes. Compta així mateix amb la tecnologia HotFix, per obtenir el senyal del satèl·lit a major velocitat. També disposa de brúixola electrònica per orientar-se a la muntanya i altímetre baromètric.
A més, el Garmin Oregon 300-Bolets és compatible amb BaseCamp, el programari per a cartografia topogràfica de Garmin que facilita la planificació i gestió de les rutes i la seva transferència de l'ordinador al dispositiu mitjançant connexió USB. El micòleg podrà així mateix compartir la informació de les noves ubicacions amb els seus companys gràcies a l'intercanvi sense fil de "tracks" i "waypoints" amb altres unitats.
L'Oregon 300-Bolets, que està alimentat per dues piles AA i té una autonomia de 16 hores, porta preinstal·lat un mapa bàsic mundial amb ombrejos i relleus detallats i permet afegir la cartografia topogràfica "TOPO- Espanya", així com la de carreterES CityNavigator o la nàutica BlueChart g2- a través de la seva ranura per a targetes microSD.
El Garmin Oregon 300-Bolets, tant en català com en castellà, es comercialitza al preu de 429 euros, IVA inclòs.
2 de set. 2009
indignant
Palma
Un jove denuncia diversos guàrdies civils per agredir-lo en parlar català
Un jove mallorquí ha denunciat diversos guàrdies civil per agressió. El motiu: parlar en català. El 7 d'agost passat, Ivan Cortés i la seva parella es disposaven a agafar un avió. Havien passat el control de passatgers de l'aeroport de Palma quan diversos agents els van demanar la documentació i els van començar a fer preguntes. En respondre en català els policies es van emportar el noi a una habitació i el van colpejar al cap, el llavi i a l'estómac.
Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els van preguntar per la seva adreça. Els dos van respondre en català. Els agents els van obligar a repetir les respostes fins que un li va agafar la documentació i amb to agressiu li va dir: "Háblame en español", ha explicat el jove en una roda de premsa a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.
El noi va dir-ho llavors en castellà. Els policies van agafar-lo i el van fer entrar en una habitació. Amb la porta oberta, el van colpejar al cap, l'estómac i a la boca, on li van fer una ferida. Després de l'agressió Iván Cortes assegura que els agents li van explicar que havia estat una falta de respecte parlar-los en català.
Un cop al seu lloc de destí el jove va desplaçar-se a un centre mèdic, on li van fer un informe de lesions, i quan va tornar a Palma Ivan Cortés va denunciar els fets davant la Policia Nacional i després davant del jutjat.
L'Obra Cultural Balear considera aquesta agressió un cas "gravíssim de discriminació lingüística" i afirma que es tracta de fets comprovables amb les gravacions de la xarxa de càmeres de l'aeroport.
Un jove denuncia diversos guàrdies civils per agredir-lo en parlar català
Un jove mallorquí ha denunciat diversos guàrdies civil per agressió. El motiu: parlar en català. El 7 d'agost passat, Ivan Cortés i la seva parella es disposaven a agafar un avió. Havien passat el control de passatgers de l'aeroport de Palma quan diversos agents els van demanar la documentació i els van començar a fer preguntes. En respondre en català els policies es van emportar el noi a una habitació i el van colpejar al cap, el llavi i a l'estómac.
Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els van preguntar per la seva adreça. Els dos van respondre en català. Els agents els van obligar a repetir les respostes fins que un li va agafar la documentació i amb to agressiu li va dir: "Háblame en español", ha explicat el jove en una roda de premsa a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.
El noi va dir-ho llavors en castellà. Els policies van agafar-lo i el van fer entrar en una habitació. Amb la porta oberta, el van colpejar al cap, l'estómac i a la boca, on li van fer una ferida. Després de l'agressió Iván Cortes assegura que els agents li van explicar que havia estat una falta de respecte parlar-los en català.
Un cop al seu lloc de destí el jove va desplaçar-se a un centre mèdic, on li van fer un informe de lesions, i quan va tornar a Palma Ivan Cortés va denunciar els fets davant la Policia Nacional i després davant del jutjat.
L'Obra Cultural Balear considera aquesta agressió un cas "gravíssim de discriminació lingüística" i afirma que es tracta de fets comprovables amb les gravacions de la xarxa de càmeres de l'aeroport.
31 d’ag. 2009
30 d’ag. 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)