Quin dia!

Avui he anat a l'escola, on vaig fer la última substitució... els trobo molt a faltar als nens..
Tothom a vist l'Anna, els nens i nenes flipaven, feien comentaris tipus: oohh, que mona.. ohh, que petita, ohhh quan temps té? ohhh, se parece a ti Anna! ohhh, que ojos.. hehehe, haurieu de veure les cares que feien, no té preu... molts em deien: Anna que nos vas hacer clase hoy? por fi... me'ls hagués menjat a tots, i quines abraçades, i m'han petonejat tant com han pogut...són tan macos.. ELS TROBO MOLT A FALTAR.
Ara mateix ploro i tot, perquè m'omplen taaaaaaaan, i ara entenc a la Zel, és molt dur estar separat d'ells, i em direu: però si estàs amb la teva filla, que és el més bonic i millor que t'ha passat mai.. però és diferent, l'Anna encara és molt petita, però aquelles cares, aquells somriures, aquelles abraçades que he sentit avui... en fi, així és la vida, perquè al maig, quan m'incorpori un altre vegada, no ho faré on estava, a Terrassa, sinó que no ho sabré fins el dia de nomenaments, així que.. quan l'Anna sigui una mica més gran, hi tornaré anar, perquè la vegin (l'excusa per veure'ls jo).

La tarda ha estat cansada, l'Anna no ha dormit, i no m'ha deixat fer gaire cosa, les nenes (les gosses) dormien placidament al menjador, i ha estat una tarda trista...d'aquelles que costen i costen de passar, però en fi, ara que quasi bé ja és la 1 de la nit, el meu marit, el Lluís, m'ha tret un somriure d'orella a orella, tan simple com enviar-me una fotografia d'una cosa que m'agrada..

i ara m'acaba de dir, mira, una altre.. és tan tan taaaaaaaaaaaan el meu home... no sé què faria sense ell.

M'agrada molt el nou 600, i tenir aquest, seria la bomba...

o aquest altre...

tancat per vacances!

Després de tants dies sense escriure perquè hem estat treballant i molt molt, hem decidit penjar aquest cartell.. dijous jo agafo vacances i al Lluís encara treballarà uns dies més pobret.. així que tanquem!! ens veiem al setembre i ja us explicarem novetats!!!! petons!!!

Paintball

El dissabte vam anar a fer paintball, amb els meus antics companys de feina (el Lluís també s'hi va apuntar), i ja que l'empresa pagava s'havia d¡aprofitar!! així que vam anar a Can Juliana, a Sant Feliu del Racó, molt apropet d'on vivim, i un cop allà ja ens va preparar per l'aventarura que ens esperava. Van donar-nos les pistoles, els monos, les màscares i cap al bosc. Vam jugar nois contra noies, era l'opció més fàcil per fer els equips, així que els nois, van guanyar-nos.. tot i això, ens ho vam passar d'allò més bé, arrossegant-nos, tirant-nos per terra, disparant..i acabava de ploure, així que us podeu imaginar com vam acabar...
Avui fa mal allò on ens van disparar, surt un blau, molt blau i una hematoma, de la contusió... però la diversió està assegurada eh!!
(pròximament penjaré la foto quan la tingui!)

Per fiii!!

Per fi, avui ha arribat el gran dia, estava molt nerviosa, he conegut uns nois de València, que venien a l'aventura, haviam si tenien una plaça, els pobres no sabien no on dormirien aquesta nit, i allà estavem tots, esperant, i escollint, aquesta escola em va bé, aquesta em queda lluny... jo ajudant aquells nois perquè no sabien distàncies, rubí, sant cugat, cerdanyola..
Finalment, espero que hagin tingut plaça tots els que estaven allà, jo finalment he anat a Sant Cugat, i a sobre de la meva especialitat, educació física!! aquesta tarda mateix he començat, i estic encantada, la meva primera substitució a la pública, i justament acabo el dia del meu aniversari, dia 30 de maig... així que més feliç que un tornavís! petons!!

Més?

estic morta. 7'30 despertador.. em vesteixo, vaig a fer un pipi, dents,cara..pujo a l'estudi, em poso les arracades i rellotge, baixo a baix i trec les nenes a passejar, ja éren les 8,agafem la moto i a currar de 9 a 13. venim fem el dinar, m'estiro 30 min k ja és molt, torno a treure les nenes, les 15.. agafo el cotxe i cap avall, de 15'30 a 17'30 a l'escola i a les 18 una substitució de la meva antiga feina, fins les 21:45.. a sobre he aprofitat hi he nedat 20 piscines.. son les 22:44.. llet amb cereals i al catre volaaaaaant!!!! muaaaaaaaassss

Ja sóc aquí!!

Holaaaa!! ja he arribat de les colònies.. l'experiència? molt molt xula, però aburrit, perquè? després d'estar 10 anys de monitora, quan ets mestra i vas de colònies ja hi han monitors que fan les activitats pels teus alumnes, i tu que fas? res, i la veritat no ho he passat teta, senzillament m'he fet un fart de jalar, caminar per fer alguna cosa, també hem seguit alguna ruta que feien els nens, he llegit i tornavem a jalar i així tots els dies.. però en resum, val la pena es clar, estar amb els nens, veure com sho passaven de bé, quan venia un i t'abraçava ben fort, quan l'altre tenia son o estava cansat.. Bé, aquests dies he vist que a part de fer-me gran, l'objectiu que tenia de ser mestra s'ha complert, però el fet de deixar de ser monitora, no m'ha agradat, perquè m'hagués encantat fer jo mateixa activitats, fer amb els nens la cursa d'orientació.. com moltes altres n'he fet.. però bé, són etapes.. per això, al juliol, faig un casal que sinó em morooo!!

Doncs aquest ha estat el resum de les meves colònies, la veritat han estat molt bé!!!
muaaaaaaaaaaaa

Colònies!!!

Hola!! Us informo que demà dimecres i fins divendres estaré de colònies amb els meus nous alumnes de primer i segon.. ja us explicaré com ha anat!!! Petons a tots i no deixeu de somriureee !! Muaa

Què vols que sigui el teu fill??

Ja fa dies vaig veure aquest vídeo, i ja vaig pensar de fer un post, però m'havia passat, i avui buscant pels blogs amics que tinc archivats, l'he tornat a veure, així que aquí va, la veritat és que per l'infant l'adult és el referent, i més si és el pare/mare o la mestra, per tant hem de ser conscients del que suposa això i ser tots plegats més cívics en el món en el que vivim. Aquí va...

Contrarellotge

Tic-tac,tic-tac,tic-tac, pujo amb llibres, baixo amb dossiers, camino cap a les aules, volo cap al despatx,tic-tac,tic-tac, baixo escales, demano fotocòpies...finalment la 13. Us podreu creure que de 9 a 13 m'ha passat més que volant?? és a dir, com si fossin 30 minutets de reS?increíble, sort que demà tinc un dia més tranquil, podré esmorzar, programar... però us ho ben juro que el dia ha sigut fantàstic.

Dilluns començo!!!

Bé, els nervis ja han passat, estava immensament nerviosa perquè avui tenia una entrevista de feina, amb una escola de Sabadell, només era una entrevista, però resulta que ja m'hi he quedat tot el matí,PERQUÈ M'HAN DONAT LA FEINA!!!!
I he trucat a la feina(piscina) dient que el dilluns, ja no hi aniria, evidentment avui a la tarda hi he anat a treballar i despedir-me.
No us imagineu que contenta que estiiiiiiiiiccc!!! m'ha fet moltissima il·lusió!! finalment treballaré del que sempre he somniat, desitjat, anelat, esperat...
Ja us aniré explicant les meves primeres experiències escolars...
M'encanta la meva vida!!!

Quins nervis!!

Avui he tingut un dia de nervis, la major part d'ells, a la fi del dia, he vist que han sigut en va, però l'altre part, era per estar-ho de nerviosa... m'han vingut sentiments de tristor, he plorat fent una cosa per aquesta tarda... bufff, un dia per pendre's una til·la! en fi.. demà us explicaré si tot ha anat del tot bé o no.. espero que valgui la pena...

el dia de l'espectador...

Pels que no ho sapigueu, jo, l'Anna, sóc mestra d'educació física i per ara també monitora de natació des de fa 10 anys. A la piscina, hi ha un dia al trimestre, on pares, iaies, tietes i més familiars poden pujar a les grades a veure el nen o nena de la casa, a veure com neda, a veure si la monitora fa bé la seva feina, a veure els altres nens si ho fan tant bé com el seu, i a criticar també... clar...
Ahir va pujar una senyora, segur que era una iaia i es clar, el SOS li va dir: perdoni, avui no.. i la senyora va dir.. Ai nen, que no és avui el dia de l'espectador?
Em va fer molta gràcia, més que res, perquè no és el dia de l'espectador, sinó el dia dels pares, però per alguns es veu que és el de l'espectador, serà que aquell dia és més barat portar el nen a la piscina perquè entra TOTA la família? si que són espectadors, però estaria bé no tractar el nen com si fos una pel·lícula de cine!
En fi, només explicar-vos l'anècdota, perquè vaig riure molt.