són maques oi?

Són les meves nenes, i sempre ho seràn, la gran, el Tete, la de l'esquerra (si, és femella i té nom de mascle), és la meva preferida.
Ahir, abans d'anar a jugar el partit de bàsquet, vam dir amb el Lluís que fariem per sopar un bon entrepà, ell de cansalada, i jo de butifarra negra...ho tenia coll avall, i surtint del partit...missatge a la bústia de veu:
Hola carinyo...que...si vols entrepà...hauràs d'anar a comprar pa, perquè la Fosca... s'ha menjat tota la barra de quart, la meva cansalada i el fuet que ens ha portat la teva mare...diria que has estat tu, després d'agafar l'aigua pel partit, que no has tancat la porta de la cuina..
Ja podeu imaginar la ràbia que tenia dins no? evidentment no vaig anar a comprar pa a les 22h de la nit, i el sopar es va reduir a llet amb cereals. Val a dir, que qui la lia, és la Fosca, però el Tete també va participar en la malifeta, així que castigades sense sopar (perquè ja tenien la panxa plena) i sense esmorzar..

m'encanta el Neyvi

Aquest és el nostre cotxe... l'altre dia vam anar a estrenar les rodes noves... és taaaaaaaaaan guapo...

vam aproitar per banyar les nenes al riu :)

Avui fa un any que ets amb nosaltres!! felicitats!!!

Vas arribar un matí del 23 de gener de 2008, dins una gàbia, amb un cotxe de MRW. Venies des de Galícia, un viatge llarg. Vas arribar a les nostres vides, contenta i juganera. La primera nit, vas plorar molt, i no vam venir a veure't, però la següent ja sabies que aquell era el teu lloc, tu a dormir al garatge, i el Tete a dalt, tu eres la última en arribar.





Uns dies més tard et vam portar al teu medi, la teva raça és experta en salvament aquàtic, així que vam probar haviam com te'n sorties, i ho vas fer força bé campiona.

Hem deixat de tenir sabates, espardenyes, de tenir un pati amb una herba bonica, a tenir un pati ple de forats. Teníem més o menys pèl per casa, del Tete, ara en tenim més. Quan sona el meu mòbil m'avises, no t'agrada la cançó :). També hem deixat de menjar escalopes, canelons.. estàven bons eh?



Però tot i això ets la canya, sempre ens segueixes a tot arreu, ets una lapa, i cada dia estem més contents de tenir-te entre nosaltres Pitu. Ara amb l'arribada de l'Anna, et comportes com una senyoreta, i la vigiles en tot moment, ja saps que no li pots fer petonets com l'altre dia, perquè la teva llengua és molt gran, però a nosaltres si, i a ella quan sigui més gran.

T'estimem molt, i per això et dediquem aquest post :)

Felicitats, ha estat un any molt divertit!!

sempre et recordarem NANI!!!

Des de petita que demanava un gos, i els pares com sempre fan, em deien que no, que quan fos responsable per cuidar-me'n me'l comprarien, així que quan tenia 12 anys, vam anar a Sant Sadurní d'Anoia, a "mirar" una barreja de fox terrier. I està clar no? ens la vam quedar!! era TAAAAN mona.. i amb una caixa ens la vam emportar cap al veterinari, perquè anava plena plena de puces pobreta.

Era molt escandalosa, però tenia moltes moltes ganes de jugar, jo sempre li posava la ma sota el coixí, o la funda del sofà, i ella venia a mossegar-la.

Amb el temps, quan em vaig fer gran, doncs va començar a ser el gos dels meus pares, típic no? i val a dir, que no la tenien com una filla no, sinó que pitjor.

M'he perdut els últims 4 anys de la seva vida, ja que vaig marxar de casa per anar a viure amb el Lluís, però tot i així, alguna vegada que l'havia tret a passejar...no bordava per l'escala, hehehe, els meus pares no ho havien aconseguit mai i fa 1 mes, l'última vegada que la vaig treure, encara em va fer cas.

Ahir, 15 de gener, ens va deixar per sempre, només podrà entendre aquest sentiment, les persones que s'estimin els animals, les persones que tinguin els gossos com a fills, perquè poca gent entén que un gos et pot donar molt més que una persona.

Adéu Nani, siguis on siguis sempre et recordaré, t'estimo molt.

felicitats Fosca!!

Avui el nostre Terranova, fa un anyet!!! i evidentment, li hem fet un regal!!
guapaaaa!!

MITGES VACANCES???

Malgrat que oficialment vaig començar les vacances el passat dilluns (18/08), el cap de setmana que hem estat a Sallagosa ha estat com si ja portés un mes de vacances. Sí, se m'ha fet llarg, contràriament al que passa quan s'està de vacances aquest ha estat llarg. I mira que no hem parat i ens ho hem passat de conya. Entre altres coses hem fet alguna excursioneta i algun catxé. Un de ben guapo que ens ha fet pujar fins la Vall d'Eyne. Però el motiu del post és, a part de comentar com van les vacances un dia abans de marxar cap a Paris, penjar alguna foto on es vegi la Fosca. I per què? Doncs l'altre dia, vaig estar parlant pel messenger amb la persona culpable de que la tinguem entre nosaltres, amb el Marcos, qui va demanar-me veure alguna fota de la gosseta. Aqui la tens Marcos, veuràs que és preciosa, ja t'ho vaig dir pel messenger. Quan vinguis per Barna a la tardor recorda que ens has de trucar i així la veuràs en directe. (Marcos te quería traducir el mensaje pero s miras en el lateral veràs que pone "Tradueix-me" y si le das podràs leerlo en castellano)

Felicitats!!!

Avui la nostre nena petita, la Fosca, fa 6 mesets!! així que volia dedicar-li aquest post, tot i que ella no el veurà està clar... però és que és tant i tant maca...
Guapaaaaa!