4 d’oct. 2009

els castellers de vilafranca

Els Castellers de Vilafranca han aconseguit una fita històrica en el món casteller en aconseguir carregar i descarregar a Reus el cinc de vuit amb agulla, un castell que no s'havia fet mai fins ara. L'han descarregat en la tercera ronda de la Diada del Mercadal, que s'ha celebrat aquest dissabte a la capital del Baix Camp. Abans ja havien completat amb èxit i sense gaires problemes un tres i un quatre de nou amb folre. Els verds han despertat l'admiració dels més de 4.000 assistents congregats a la plaça del Mercadal. L'altra colla destacada de la diada ha estat la Colla dels Xiquets de Reus, que ha aconseguit descarregar el tres de vuit.


29 de set. 2009

Siguem ecològics, fem pipí a la dutxa‏

mitjançant Espai Internet el 27/09/09



I avui acabem amb una iniciativa ben curiosa. Aquesta és la web xixinobanho, on una ONG ecologista brasilera ens proposa ni més ni menys que fem pipí mentre ens dutxem, per estalviar aigua corrent. La web inclou divertides animacions i un anunci on les siluetes de diferents personatges -com Ghandi o Hitchcock- orinen mentre es dutxen. La seva enquesta diu que tres de cada quatre persones ja ho fan. Segons els seus càlculs així s'estalvien uns 4.800 litres anuals per persona. Diuen que fer-ho no és antihigiènic ja que, de fet, l'orina està formada per un 95% d'aigua. El problema, diuen, no és l'escassetat sinó el malbaratament.

25 de set. 2009

gps per buscar bolets!

Un GPS per buscar bolets

Garmin, la principal empresa mundial de GPS, acaba de treure al mercat un GPS per als afeccionats als bolets. El nou Oregon 300-Bolets, d'edició limitada i disponible en català i castellà, inclou una base de dades amb informació i imatges sobre els cent bolets més comuns. En l'elaboració de la base de dades hi han col·laborat micòlegs de reconegut prestigi, associacions de micologia i membres del programa de TV3 "Caçadors de bolets".

El GPS inclou nombroses fitxes de bolets amb el seu nom comú, el nom en llatí, la família a la qual pertany, una breu descripció i una clara foto identificativa, per facilitar sobre el terreny el reconeixement i la selecció dels bolets. A més, l'Oregon 300-Bolets és capaç de memoritzar les millors ubicacions per a la recerca de bolets, així com el camí de retorn a casa o al cotxe, en la seva memòria interna de 850 Mb, ampliable mitjançant targeta microSD. Pot guardar 1.000 "waypoints", 50 rutes i 10.000 punts o 20 "tracks".


A part de la base de dades de bolets, el nou GPS es caracteritza per la seva pantalla tàctil a color de 3 polzades, que funciona fins i tot amb guants i que ofereix una visibilitat perfecta fins i tot amb llum solar directa. Amb una interfície molt intuïtiva i fàcil d'usar, inclou un receptor GPS d'alta sensibilitat que permet conèixer la localització exacta en tot moment, fins i tot en zones arbrades o valls profundes. Compta així mateix amb la tecnologia HotFix, per obtenir el senyal del satèl·lit a major velocitat. També disposa de brúixola electrònica per orientar-se a la muntanya i altímetre baromètric.

A més, el Garmin Oregon 300-Bolets és compatible amb BaseCamp, el programari per a cartografia topogràfica de Garmin que facilita la planificació i gestió de les rutes i la seva transferència de l'ordinador al dispositiu mitjançant connexió USB. El micòleg podrà així mateix compartir la informació de les noves ubicacions amb els seus companys gràcies a l'intercanvi sense fil de "tracks" i "waypoints" amb altres unitats.

L'Oregon 300-Bolets, que està alimentat per dues piles AA i té una autonomia de 16 hores, porta preinstal·lat un mapa bàsic mundial amb ombrejos i relleus detallats i permet afegir la cartografia topogràfica "TOPO- Espanya", així com la de carreterES CityNavigator o la nàutica BlueChart g2- a través de la seva ranura per a targetes microSD.

El Garmin Oregon 300-Bolets, tant en català com en castellà, es comercialitza al preu de 429 euros, IVA inclòs.

2 de set. 2009

indignant

Palma
Un jove denuncia diversos guàrdies civils per agredir-lo en parlar català

Un jove mallorquí ha denunciat diversos guàrdies civil per agressió. El motiu: parlar en català. El 7 d'agost passat, Ivan Cortés i la seva parella es disposaven a agafar un avió. Havien passat el control de passatgers de l'aeroport de Palma quan diversos agents els van demanar la documentació i els van començar a fer preguntes. En respondre en català els policies es van emportar el noi a una habitació i el van colpejar al cap, el llavi i a l'estómac.
Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els van preguntar per la seva adreça. Els dos van respondre en català. Els agents els van obligar a repetir les respostes fins que un li va agafar la documentació i amb to agressiu li va dir: "Háblame en español", ha explicat el jove en una roda de premsa a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.

El noi va dir-ho llavors en castellà. Els policies van agafar-lo i el van fer entrar en una habitació. Amb la porta oberta, el van colpejar al cap, l'estómac i a la boca, on li van fer una ferida. Després de l'agressió Iván Cortes assegura que els agents li van explicar que havia estat una falta de respecte parlar-los en català.

Un cop al seu lloc de destí el jove va desplaçar-se a un centre mèdic, on li van fer un informe de lesions, i quan va tornar a Palma Ivan Cortés va denunciar els fets davant la Policia Nacional i després davant del jutjat.

L'Obra Cultural Balear considera aquesta agressió un cas "gravíssim de discriminació lingüística" i afirma que es tracta de fets comprovables amb les gravacions de la xarxa de càmeres de l'aeroport.

31 d’ag. 2009

26 de jul. 2009

5 de jul. 2009

he guanyat!!

el blog l'illa dels llibres ens proposava això el dia 17 de juny:

DIA 5 DE JULIOL DARRER DIA PER PARTICIPAR EN EL CONCURS PER ACONSEGUIR ENTRADES PER L'AQUARIUM

El dia 5 de Juliol serà el darrer dia pèr poder participar en el concurs que hem endegat a L'illa dels llibres i que us pot fer guanyar 2 entrades dobles per anar a L'aquarium de Barcelona.
Si voleu participar heu d'enviar un correo eletrònic a illadelsllibres@hotmail.com i ens recomaneu una lectura per aquest estiu.
Falten pocs dies i el premi s'ho val!

i jo vaig participar-hi!! i resulta que he sigut una de les guanyadores del concurs!! així que el Lluís i jo, anem a l'Acuarium!!


GUANYADORS DE LES ENTRADES PER ANAR A L'AQUARIUM

L'illa dels llibres vol agraïr a tots els participants del concurs
Què ens recomanes per aquest estiu?
L'Anna Mestres i la Mercè Montserrat han estat les guanyadores d'una entrada doble per casdasquna d'elles per anar a l'Aquarium de Barcelona.
L'Anna Mestres ens ha recomanat Enigma Maia de Jordi Sierra i Fabra i la Mercè Montserrat ens recomana Sota l'enclusa del temps de Manel Casals.

29 de juny 2009

vacances


després de 12 anys treballant el mes de juliol, amb casals o a la piscina, aquest any he dit prou, primer de tot per la meva filla, que ara ja té 7 mesos, i segon que amb l'escola, al juliol faig 2 cursos de 5 dies, matí i tarda i ja estaré!! no té preu! haviam si m'hi poso més i faig més posts! un petó a tots els que passeu per aquí!!

15 de juny 2009

m'ha fet gràcia

sabes lo que es un marido DVD?
- Es aquel que se Desnuda, se V uelve y se Duerme
- ¿Y un marido DVD+R ? - Es aquel que se Desnuda, se Vuelve, se Duerme y Ronca.
- ¿Y un marido CD? - Es aquel que Come y Duerme..

Moraleja de la historia: - NO HAY NADA COMO LOS VIEJOS VHS...
¡Varias Horas de Sexo!

ara?

6 de juny 2009

vaig al·lucinar

les 12 del migdia, truquen a la porta, les gosses revolucionades, dos senyors d'uns 50-55 anys, passo com puc entre elles i surto.

Buenos dias - bon dia responc-
tiene usted la bíblia en casa? i jo dic, doncs no, no la tinc.
Pues ve, aquí tiene esta, que ve el índice, nos explica la paz en el mundo, porqué dios es todo poderoso.. (jo ja amb cara de venga va..)i li dic: a si? i perquè es moren cada dia milers de nens a l'Àfrica?porqué usted ya sabe que existe un ser maligno, que hasta que este ser no se vaya, dios no puede actuar como lo haria.. i ja em vaig dir a mi mateixa.. prou.
Educadament, li vaig dir.. miri em sap greu, però no m'interessa, que tingui un bon dia.

Encara no entenc, com a ple segle XXI encara fan això de trucar a les portes i venir amb aquest "cuento".

Respectant als creients, eh.. sense ànim d'ofendre a ningú.

24 de maig 2009

SOM UN...



Som el centre del camp
Som la nostra precisió
Som el nostre esforç
Som atacants que defensen
Som defensors que ataquen
Som la nostra velocitat
Som el respecte als nostres rivals
Som el reconeixement dels nostres rivals
Som cada gol que fem
Som els que sempre busquem la porteria contrària

SOM UN

22 de maig 2009

Musical la bella i la bestia



avui m'han regalat això tan guai!! entrades pel musical!! ole ole!! perquè avui fa 69mesos que estem junts!! moltes gràcies vida meva!!! t'estimo moooooolt!!!

21 de maig 2009

són maques oi?



Són les meves nenes, i sempre ho seràn, la gran, el Tete, la de l'esquerra (si, és femella i té nom de mascle), és la meva preferida.
Ahir, abans d'anar a jugar el partit de bàsquet, vam dir amb el Lluís que fariem per sopar un bon entrepà, ell de cansalada, i jo de butifarra negra...ho tenia coll avall, i surtint del partit...missatge a la bústia de veu:
Hola carinyo...que...si vols entrepà...hauràs d'anar a comprar pa, perquè la Fosca... s'ha menjat tota la barra de quart, la meva cansalada i el fuet que ens ha portat la teva mare...diria que has estat tu, després d'agafar l'aigua pel partit, que no has tancat la porta de la cuina..
Ja podeu imaginar la ràbia que tenia dins no? evidentment no vaig anar a comprar pa a les 22h de la nit, i el sopar es va reduir a llet amb cereals. Val a dir, que qui la lia, és la Fosca, però el Tete també va participar en la malifeta, així que castigades sense sopar (perquè ja tenien la panxa plena) i sense esmorzar..

11 de maig 2009

gràcies amor





Són del nostre jardí, i el meu amor, les va tallar i me les va posar en aquest gerro...
t'estimo vida :)


3 de maig 2009

Quin cap de setmana...futbol..motos..

Primer de tot el barça..impresionant... jo em quedo amb els gols de Puyol i Piqué


















I el millor ... THE DOCTOR..O REI


Millor això....
que no compartir res més amb aquest...hehehe

1 de maig 2009

el rosco de pasapalabra

és bonissim.. portavem casi els trenta i tants programes seguint-lo...
http://www.mitele.telecinco.es/programas/pasapalabra/75294.shtml?p=20

m'encanta el Neyvi

Aquest és el nostre cotxe... l'altre dia vam anar a estrenar les rodes noves... és taaaaaaaaaan guapo...

vam aproitar per banyar les nenes al riu :)

28 d’abr. 2009

la meva rosa de Sant Jordi


aquí teniu la de l'any passat

i aquí la d'aquest any... és guapissima :)

Cada any la guardo, i la canvio quan el Lluís me la regala :)

també em va comprar un llibre, el primer de la trilogia del Jordi Sierra i Fabra, les filles de les tempestes. (és que els homes que no estimaven les dones, el tinc a mitges ja..engantxadissima )

13 d’abr. 2009

increíble...


De tan en tan, compro ossos pels gossos, i els hi donem. El Tete se'l menja de seguida, però la Fosca, va buscant on amagar-lo...doncs bé, sembla increíble, però és cert, el llit estava fet...i mireu:

el coixí de la dreta, estava totalment posat a sobre la tauleta


el resultat:


27 de març 2009

Paella de verdures!


Aquí teniu la meva primera paella de verdures!! després de veure com la feia el meu maridet, a la setmana següent m'hi vaig atrevir jo!! i així va quedar!! diu el Lluís, que estava bonissima..què ha de dir pobret, hehehe, però la veritat és que estava molt bona!! :)

3 de març 2009

Spotify


Aquest programa serveix per escoltar tota la música que vulgueu!! Al buscador hi poseu el nom del grup i us trobarà tota la música!! només cliqueu l'enllaç i us descarregueu el programa i a cantar!! :) Una manera d'escolta música, i us podeu crear les vostres llistes i tot! una passada!

25 de febr. 2009

Quin dia!

Avui he anat a l'escola, on vaig fer la última substitució... els trobo molt a faltar als nens..
Tothom a vist l'Anna, els nens i nenes flipaven, feien comentaris tipus: oohh, que mona.. ohh, que petita, ohhh quan temps té? ohhh, se parece a ti Anna! ohhh, que ojos.. hehehe, haurieu de veure les cares que feien, no té preu... molts em deien: Anna que nos vas hacer clase hoy? por fi... me'ls hagués menjat a tots, i quines abraçades, i m'han petonejat tant com han pogut...són tan macos.. ELS TROBO MOLT A FALTAR.
Ara mateix ploro i tot, perquè m'omplen taaaaaaaan, i ara entenc a la Zel, és molt dur estar separat d'ells, i em direu: però si estàs amb la teva filla, que és el més bonic i millor que t'ha passat mai.. però és diferent, l'Anna encara és molt petita, però aquelles cares, aquells somriures, aquelles abraçades que he sentit avui... en fi, així és la vida, perquè al maig, quan m'incorpori un altre vegada, no ho faré on estava, a Terrassa, sinó que no ho sabré fins el dia de nomenaments, així que.. quan l'Anna sigui una mica més gran, hi tornaré anar, perquè la vegin (l'excusa per veure'ls jo).
La tarda ha estat cansada, l'Anna no ha dormit, i no m'ha deixat fer gaire cosa, les nenes (les gosses) dormien placidament al menjador, i ha estat una tarda trista...d'aquelles que costen i costen de passar, però en fi, ara que quasi bé ja és la 1 de la nit, el meu marit, el Lluís, m'ha tret un somriure d'orella a orella, tan simple com enviar-me una fotografia d'una cosa que m'agrada..
i ara m'acaba de dir, mira, una altre.. és tan tan taaaaaaaaaaaan el meu home... no sé què faria sense ell.
M'agrada molt el nou 600, i tenir aquest, seria la bomba...

o aquest altre...

10 de febr. 2009

L'amistat

Fa aproximadament 10 anys, quan jo en tenia 15 i estava viciada als xats, internet i tota la era virtual, anava a la biblioteca del centre de la meva ciutat, inclús a vegades feia campana i anava a conectar-me, era gratuït i s'havia d'aprofitar. En un d'aquests dies, xatejant amb un portal de bàsquet, vaig conéixer una noia, l'Ana, de Gijón, ella també jugava a bàsquet i el seu xicot també.
Les dues teniem un nick de jugador de bàsquet, que ara ja no recordo, potser Jordan i ella Barkley, i poc a poc vam començar a tenir una amistat. Ens vam donar els correus, però jo, nosé perquè vaig perdre el seu. I un dia, ja no es va conectar més al xat de bàsquet, i vam perdre el contacte, potser durant un any.
Sorprenentment, ella que també havia perdut el meu correu, el va recuperar i un dia vaig rebre un mail amb l'explicació corresponent, i ja em va donar el seu msn i vam seguir l'amistat fins al dia d'avui, i el bo del cas, és que només ens hem vist una sola vegada.
És increïble, que a tants quilòmetres de distància, aquesta noia, la toqui, i jo siguem TAN amigues. Són d'aquelles amistats que encara que estiguin lluny, són aprop. Tan ella com jo, ens hem explicat la vida en vers, i sempre que l'he necessitat hi ha estat, tan per msn, com per sms...i viceversa. Sembla mentida oi? estic tant contenta de tenir una amiga així.. no us ha passat mai amb alguna amistat que sembla que si no us veieu cada setmana o cada mes ja s'enfaden? i diuen: això és amistat?
Valoro molt aquesta amistat, hem passat moments de tot, normalment bons però també moments difícils en la vida personal de cada una.
I tot això ve, perquè avui he rebut un regal de la Toqui, ja fa uns dies, ens va demanar, als seus amics, l'adreça de casa i ens va informar que rebriem quelcom, un detall que no havia pogut fer abans,i que el feia ara per donar les gràcies als seus amics per estar sempre al seu costat.
El regal ha estat un llibre, ella sap que m'encanta llegir, i m'ha regalat " El món groc", de l'Albert Espinosa.
Amb ell, hi acompanyava una nota explicativa del motiu del regal i el significat d'aquest, i al segon paràgraf diu:

"Que seas mi amarillo quiere decir que estás un escalón más arriba de ser mi amigo, que eres una persona especial para mi como no lo son otros amigos, con la que antes o después sentí una conexión distinta, por la cual, quise contarte cosas muy mías, y por la cual no hace falta que hablemos o nos veamos a menudo para saber que puedo acudir a ti cuando quiera i viceversa"
Muchisssimas gracias mi nina!!! eres la bombaaaaaaaaaaa!!! nos vemos pronto eh??? te quiero pilaaaaaaaaaa!!! muaaaaaaaaaaa

TOQUI

8 de febr. 2009

Ralentissez!




Aquests dies a la Cerdanya, hem aprofitat per estar de relax, però com sempre també hem buscat fer catxés per la zona. Aquest poble es diu Fontrabiouse, més amunt de Saillagouse, prop de Piugcerdà. Mentre buscavem, vaig veure això, la senyal en si ja és xula, però el que em va encantar és el pal que aguanta la senyal, aquest llapis de color vermell, alertant del perill!! A França les coses són tan diferents..


27 de gen. 2009

Fins on hem arribat

EFE México
Actualizado domingo 25/01/2009 10:40 horas

Michelito, el niño torero mexicano de 11 años, rompió el récord Guinness al matar seis novillos, cortó dos orejas, dio dos vueltas al ruedo y salió en hombros de la plaza mexicana de Mérida.
"Estamos muy felices y Michelito está muy emocionado por la corrida de esta tarde debido a que unas 200 personas lo sacaron en hombros después de su faena", explicó Lagravere, quien es el apoderado legal del niño torero.
La madre del menor, Diana Peniche, explicó que aunque en un principio las autoridades habían cancelado la corrida por una queja presentada por la Comisión Estatal de Derechos Humanos, se logró demostrar que todo estaba en orden.
El organismo de Derechos Humanos de Yucatán había argumentado que la queja se había formulado debido a que el festejo taurino ponía en riesgo la vida del menor. La polémica suscitada ha sido mayor aún fuera de México, especialmente entre colectivos de defensa de la infancia.
Los padres afirmaron que su hijo rompió el récord Guinness "sin ningún contratiempo" al encerrarse y matar a los seis novillos y obtener los dos apéndices, "aunque pudieron haber sido tres". El propio Michelito ha declarado, tras el festejo, que está "contento por el triunfo".
También indicaron que a la corrida asistieron dos funcionarios de la Fiscalía para la Defensa del Menor y la Familia, quienes comprobaron que el niño no corría peligro ni físico ni psicológico, y "se fueron muy sorprendidos".

Però haviam, fiscalia de la defensa del menor i la família?? Drets humans?? perdoneu-me però, i els drets dels animals? i perdoneu-me però, un nen que MATA animals té dret de viure ell?no se l'ha de castigar? és que tot això em supera, quina mena de récord guiness és aquest?
I el nano orgullòs, i els seus pares també, i ja té programades més corridas.. és surrealista.. fins on arribarem..

El padre del niño torero adelantó que Michelito ha sido invitado para participar en otros eventos próximos, entre estos con el rejoneador español Pablo Hermoso de Mendoza el 1 de febrero en Veracruz. Asimismo, tiene invitaciones para ir a Panamá en los próximos meses y a Portugal en verano.
Michelito, que lleva ya toreados más de 60 festejos taurinos, dio su primer capotazo con 4 años, se presentó en público a los 5 y mató un becerro a los 9.
Además de torear en México, lo ha hecho en Francia, país del cual es nativo su padre, y en Lima, en la Plaza de Acho, el coso más antiguo de América, donde después de matar cuatro novillos salió a hombros por la puerta grande.
Algunos sectores han criticado que un niño de su edad toree, pero su progenitor siempre ha argumentado que cumple con las normativas legales y que es decisión del propio Michelito.

23 de gen. 2009

Avui fa un any que ets amb nosaltres!! felicitats!!!

Vas arribar un matí del 23 de gener de 2008, dins una gàbia, amb un cotxe de MRW. Venies des de Galícia, un viatge llarg. Vas arribar a les nostres vides, contenta i juganera. La primera nit, vas plorar molt, i no vam venir a veure't, però la següent ja sabies que aquell era el teu lloc, tu a dormir al garatge, i el Tete a dalt, tu eres la última en arribar.





Uns dies més tard et vam portar al teu medi, la teva raça és experta en salvament aquàtic, així que vam probar haviam com te'n sorties, i ho vas fer força bé campiona.



Hem deixat de tenir sabates, espardenyes, de tenir un pati amb una herba bonica, a tenir un pati ple de forats. Teníem més o menys pèl per casa, del Tete, ara en tenim més. Quan sona el meu mòbil m'avises, no t'agrada la cançó :). També hem deixat de menjar escalopes, canelons.. estàven bons eh?



Però tot i això ets la canya, sempre ens segueixes a tot arreu, ets una lapa, i cada dia estem més contents de tenir-te entre nosaltres Pitu. Ara amb l'arribada de l'Anna, et comportes com una senyoreta, i la vigiles en tot moment, ja saps que no li pots fer petonets com l'altre dia, perquè la teva llengua és molt gran, però a nosaltres si, i a ella quan sigui més gran.


T'estimem molt, i per això et dediquem aquest post :)

Felicitats, ha estat un any molt divertit!!





19 de gen. 2009

16 de gen. 2009

sempre et recordarem NANI!!!

Des de petita que demanava un gos, i els pares com sempre fan, em deien que no, que quan fos responsable per cuidar-me'n me'l comprarien, així que quan tenia 12 anys, vam anar a Sant Sadurní d'Anoia, a "mirar" una barreja de fox terrier. I està clar no? ens la vam quedar!! era TAAAAN mona.. i amb una caixa ens la vam emportar cap al veterinari, perquè anava plena plena de puces pobreta.
Era molt escandalosa, però tenia moltes moltes ganes de jugar, jo sempre li posava la ma sota el coixí, o la funda del sofà, i ella venia a mossegar-la.
Amb el temps, quan em vaig fer gran, doncs va començar a ser el gos dels meus pares, típic no? i val a dir, que no la tenien com una filla no, sinó que pitjor.
M'he perdut els últims 4 anys de la seva vida, ja que vaig marxar de casa per anar a viure amb el Lluís, però tot i així, alguna vegada que l'havia tret a passejar...no bordava per l'escala, hehehe, els meus pares no ho havien aconseguit mai i fa 1 mes, l'última vegada que la vaig treure, encara em va fer cas.
Ahir, 15 de gener, ens va deixar per sempre, només podrà entendre aquest sentiment, les persones que s'estimin els animals, les persones que tinguin els gossos com a fills, perquè poca gent entén que un gos et pot donar molt més que una persona.

Adéu Nani, siguis on siguis sempre et recordaré, t'estimo molt.


4 de gen. 2009

Pares, no amics.

Padres, no amigos
Colegas o 'hiperpadres', muchos progenitores viven el desconcierto de ver crecer a sus hijos huérfanos de modelo y de límites
INMACULADA DE LA FUENTE 02/01/2009

El niño de seis años se encarama en el carro del supermercado mientras sus padres lo empujan y sortean estanterías. Es él quien dirige la compra y elige los productos que acaban en el carro. ¿Croquetas, pizzas, zumos? Para él es un juego, pero la decisión de compra está en sus manos. "Se le da un papel de adulto. Algo que se repite en otras situaciones diarias. No hay un modelo de autoridad saludable", señala Ana Sáenz, psicóloga vinculada al centro Marie Langer, especializado en ofrecer propuestas sobre malestares cotidianos. Sáenz reside en Bilbao, está integrada en la red de psicología Procesos Correctores Comunitarios (Procc) y colabora con colegios e instituciones. "Para crecer los niños necesitan sentirse seguros y autónomos, pero muchos padres desconocen las necesidades vitales de cada periodo. Se les exige mucho en ciertos aspectos y se les sobreprotege en otros", asegura.
La falta de conciliación familiar está en la raíz de los problemas
Con 12 años, hay chavales que pasan la tarde solos, o con una cuidadora
Algunos parecen estar examinándose al jugar con los niños
Algunos fantasean sobre cómo deben ser sus hijos y se frustran si no son así
Ya se dictan órdenes de alejamiento de sus ex novias a chicos de 14 años
El juez Calatayud percibe la paulatina presencia de niñas en episodios violentos
No están ausentes, pero en ocasiones desertan. Muchos padres y madres, además de guardar en la cartera las fotos de sus hijos, tienen la sensación de llevarlos a cuestas. Suelen ser padres condescendientes, colegas en lenguaje coloquial, o hiperpadres. ¿Pero son padres y madres? No, son amigos, o animadores sociales y, si son perfeccionistas y tienen tiempo, profesores domésticos, pero no siempre ponen límites a los afanes consumistas y expansionistas de sus hijos. A no ser que su bolsillo flaquee, les violenta menos comprar un juguete o la maldita chuchería que repetir cada tres minutos en un tono sereno que no pueden tener todo lo que ven. Muchos tienen criterio, lo que no saben es decir que no sin enfadarse; otros pasan en pocas horas de ser padres modélicos a sentirse víctimas. "Prefiero no enterarme de algunas cosas para no estar todo el día de gresca", afirma el padre de una adolescente. "Paso del grito a la autocompasión y hasta empiezo a hablar sola por el pasillo", admite la madre de un chico preadolescente y otro al final de la ESO.
El modelo de padre y madre ha experimentado varios cambios en los últimos años, pero algunos han perdido el guión en medio del viraje. En algunas familias el padre o la madre son figuras desvaídas, fotocopias que podrían imantarse en la nevera junto a los recados urgentes. "Juan, mañana tienes examen de Cono... Estudia, no me seas vago". "Oye Vanessa, reina, si llevas una hora con la PSP, ahora no te pongas a bailar con la Wii, ¿eh?". Su papel es insustituible, pero a veces les resulta ingrato, grande, aplastante. Les cuesta ejercer y mantener cierta insobornable autoridad. Pero si ellos dejan de ser padres, sus hijos se quedan huérfanos y sin referentes, advierte Emilio Calatayud, magistrado del Juzgado número 1 de Granada.
En el otro extremo, o mezclado con ese modelo amable, se encuentran los hiperpadres, arquitectos mentales de completos currículos de futuro para sus vástagos. Pintura, música, baloncesto. ¿Qué más? Algunos parecen estar examinándose cuando juegan con sus hijos. ¿Lo están haciendo bien? Todo les parece poco. ¿Todo por sus hijos, pero sin sus hijos? "¿Qué clase de niños quieren?", pregunta Sáenz. "El modelo que se les propone es el de la sociedad de consumo, aquello que funciona. Por ejemplo, se niega la pubertad, etapa en la que salen afuera y se despiden de su infancia. Se busca que pase cuanto antes y se adelanta la adolescencia por influencia de la televisión. Se les roba así parte de su niñez y se les empuja a adoptar un prematuro rol juvenil". En definitiva, dan bandazos e incluso adoptan ellos el papel de niños, haciendo como que lloran o imitando sus rabietas, apunta Sáenz. "¿Qué autoridad muestra un adulto que actúa así? Algunos niños pueden pensar: '¿Y éste es el que me cuida?".
Carmen Loureiro, psicóloga de Nexo y colaboradora del Centro Abierto Tomillo, en Madrid, piensa que "el denominador común entre los padres es la culpabilidad". Gracias a esa culpabilidad proliferan las escuelas para padres en colegios o gabinetes psicológicos. El vacío es tal que José Antonio Marina acaba de crear una universidad para padres virtual.
Nunca hubo padres tan informados, pero algunos siguen cursillos y hasta exploran en Internet foros educativos. En especial cuando sus hijos llegan a la ESO. "Mereció la pena mientras fue pequeño. La fiesta acabó con la adolescencia", afirma una madre. La clave la da Alicia Fernández-Zúñiga, psicóloga y directora del Instituto de Lenguaje y Desarrollo (ILD), en Madrid: "Lo que no hagas cumplir antes de la adolescencia será imposible exigirlo después".
"Yo soy padre de mis hijos, no su colega", dice el juez Calatayud. "Por temor a ser autoritarios nos da miedo decir no", continúa. Emilio Calatayud reconoce que es más fácil ser juez que padre. "Hay que poner límites a los hijos desde el primer minuto de vida. Luego cuesta más", avisa. A veces los padres se descuidan y el chaval díscolo acaba en el juzgado. "Hay un empeño en judicializar todo, pero por suerte el 80% de los jóvenes que cometen delitos no son delincuentes", explica. Se refiere a chicos que han cogido una moto ajena, han cometido un pequeño robo o han participado en una pelea. Suele imponerles castigos en beneficio de la comunidad, sea el cuidado de discapacitados o la limpieza de espacios públicos. Quiere que sean conscientes de sus actos y que entiendan que hay que ser solidarios y no depredadores. Se convierten así en voluntarios forzosos durante un tiempo. En algunos casos, la sanción incluye sacarse el graduado escolar o terminar la enseñanza obligatoria. La mayoría no reincide. Un 20% entra en una espiral peligrosa.
"Claro que hay que poner límites claros y sencillos. Muchos niños no calculan bien las consecuencias de sus actos, no tienen perspectivas. No podemos renunciar a señalar límites en situaciones cotidianas", opina Carlos Espinosa, docente e inspector de Educación en Málaga. "Estoy a favor de las sanciones integradoras y no de los castigos desintegradores", prosigue. "Echarle de clase si molesta sólo sirve para que el chaval pierda el tiempo, pero encargarle que recoja las pelotas del patio, o de todas las pilas del colegio para llevarlas a reciclar, sí es útil", agrega. Espinosa es coautor del libro Los niños y jóvenes del tercer milenio, y sostiene que los alumnos son cada vez más espabilados y curiosos, aunque no conecten con el saber formal o no siempre sean buenos estudiantes.
Al igual que el juez Calatayud, Espinosa ha tratado tanto a muchachos de ambientes marginales como a chicos malos de buenas familias. Entre unos y otros hay abismos, advierte, aunque coincidan en los juzgados. Los primeros crecen entre carencias y son rebeldes, "pero van por otros derroteros", dice. Los hijos de clase media que maltratan a niños y ancianos sin que sus músculos se alteren son maestros de la simulación y suelen ser más peligrosos. "Con muchos de ellos las técnicas educativas fracasan, son maltratadores, y hay que combinar distintas terapias", sostiene.
"Hay una tendencia a dejar hacer", reconoce Alicia Fernández-Zúñiga. "Pero es preciso establecer unas pautas y cumplirlas. Está demostrado que los niños que siguen unas normas crecen más seguros que los que carecen de ellas. Los que no las incorporan se vuelven más tiranos, no más seguros", señala. Fernández-Zúñiga observa que el cachete es ya algo infrecuente. Lo que percibe en muchos padres es cansancio, pensar: "Pero si tiene de todo...". En los talleres de padres que imparten en su centro, más de una vez ha convocado a abuelos y cuidadoras. "Estas últimas pasan mucho tiempo con los niños, sin tener autoridad y en ocasiones criterio". Sería interesante plantearse una escuela de cuidadoras y no sólo de padres, comenta.
Emilio Calatayud registra desde hace unos cuatro años un incremento de violencia familiar protagonizada por menores, así como grabaciones de peleas entre compañeros en el móvil, como si fuera un hito. Percibe también una mayor participación de niñas en episodios violentos dentro del ámbito familiar. Y al mismo tiempo, situaciones de violencia de género en primeras parejas. "En alguna ocasión ha habido que dictar órdenes de alejamiento de sus ex novias a chicos de 14 o 15 años", reconoce.
El juez piensa que en la todavía joven democracia española "se insiste más en derechos que en deberes, lo que favorece todo tipo de contradicciones, hasta caer en el absurdo". No entiende cómo se le ha condenado a la madre de Jaén que pegó a su hijo de 10 años a un año de alejamiento. "Supongo que la condena se ha fundamentado en el artículo 173, pero quizá habría que volver a redactarlo. Está muy bien corregir sin atentar contra la integridad física, pero también hay que ejercer de padre o madre", sostiene.
Un abeto entrelazado de guirnaldas. Felicidad de familia numerosa con chimenea. Los anuncios navideños transmiten un tipo de familia tradicional que ha dejado de ser mayoritario. Las familias de un sólo adulto con uno o dos hijos o las numerosas a fuerza de reconstituidas son tan reales como las otras. "El desconcierto de muchos padres se agrava porque ellos mismos están en precario con su proyecto de vida o con su pareja", afirma Sáenz. "A muchas mujeres, a pesar de haber separado su doble condición de madres y trabajadoras, les cuesta separarse de sus hijos por motivos laborales", añade. Por su parte, Carmen Loureiro recuerda que "el estrés, la inmadurez emocional de los padres y la confusión entre las necesidades de los niños y las que nosotros les atribuimos, confluyen en reprimendas inútiles que lastran la verdadera comunicación. Algunos fantasean sobre cómo deben ser sus hijos y se frustran si no cumplen sus expectativas. Olvidan que un niño necesita sentirse aceptado y saber que el amor de sus padres es incondicional", agrega.
"Es útil saber y poder decir no sin que te cause trauma, y explicar a tus hijos que no son raros por no tener Play", afirma Mariana Peláez. Asistió a un taller de padres del centro Marie Langer a través del colegio Siglo XXI de Madrid al que acuden sus dos hijos. "Surgen temas que nos interesan y se escenifican conflictos sin contar nada íntimo", añade. Francisco Javier Santaella, director de una entidad financiera, y su esposa, padres de tres hijos, han seguido en Andalucía un taller similar. "Hubo un antes y un después tras el taller", asegura. "Al casarte todo parece idílico, pero con los hijos surgen contradicciones", admite.
"La falta de conciliación está en la raíz de los problemas", opina una experta en educación de la Fundación Tomillo que trabaja ahora con hijos de inmigrantes. "Con 12 años, hay niños que pasan la tarde solos, o con una cuidadora. Los niños aprenden a través de modelos y si no lo encuentran en sus padres traspasan al grupo de iguales sus expectativas. Las habilidades comunicativas de los padres son decisivas: su actitud cuenta tanto como sus palabras. Sin embargo, muchos llegan cansados después de relacionarse con sus compañeros y sus habilidades aparecen menguadas".
Los niños son esponjas y captan cada gesto, recuerda Loureiro. "No están peor educados que antes, lo que sucede es que hay que dirigir sus emociones desde la motivación", concluye.

APRENDIENDO A SER PROGENITORES
- Hijos y padres tienen igual dignidad, afirma Jesper Juul (Los valores para la familia de hoy. Maeva), pero no son iguales. Los niños necesitan el liderazgo de sus padres. Un faro que emita señales claras y reguladoras.
- Con niños poco dispuestos, más que iniciar una batalla campal por los deberes, hay que fragmentar tareas: "Ahora estudiamos, luego hacemos algo que te guste, y volvemos a estudiar", sugiere Alicia Fernández-Zúñiga.
- "Se lo he dicho ya..." Hay que repetir con firmeza (y sin ira), lo que esperamos de los niños.
- Nuestros abuelos decían siempre "no" (por seguridad) y los padres de hoy "sí" (por seguridad), señala Juul. Hay que decir "sí" o "no" por convicción.
- Las familias españolas apenas reconocen conflictos. Un 23,7% forma un núcleo unido; un 42,9%, coexiste de modo pacífico, y un 15% es problemática (Estudio Gerardo Meil/La Caixa).