avui hem dinat clotxa!

La Clotxa

La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.

Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar el diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.

Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.

La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.

Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.

Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s¿està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d¿un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre. Bon profit.


La nostre clotxa avui per dinar

vaig al·lucinar

les 12 del migdia, truquen a la porta, les gosses revolucionades, dos senyors d'uns 50-55 anys, passo com puc entre elles i surto.

Buenos dias - bon dia responc-
tiene usted la bíblia en casa? i jo dic, doncs no, no la tinc.
Pues ve, aquí tiene esta, que ve el índice, nos explica la paz en el mundo, porqué dios es todo poderoso.. (jo ja amb cara de venga va..)i li dic: a si? i perquè es moren cada dia milers de nens a l'Àfrica?porqué usted ya sabe que existe un ser maligno, que hasta que este ser no se vaya, dios no puede actuar como lo haria.. i ja em vaig dir a mi mateixa.. prou.
Educadament, li vaig dir.. miri em sap greu, però no m'interessa, que tingui un bon dia.

Encara no entenc, com a ple segle XXI encara fan això de trucar a les portes i venir amb aquest "cuento".

Respectant als creients, eh.. sense ànim d'ofendre a ningú.

gladiator-barça

Per s no l'heu vist...la gallina de pieeeeeeeeel!!

porto el barça dins el meu cor

Musical la bella i la bestia

avui m'han regalat això tan guai!! entrades pel musical!! ole ole!! perquè avui fa 69mesos que estem junts!! moltes gràcies vida meva!!! t'estimo moooooolt!!!

gràcies amor

Són del nostre jardí, i el meu amor, les va tallar i me les va posar en aquest gerro...

t'estimo vida :)

Don Andrés Iniesta

encara m'emociono cada cop que ho veig...

Quin cap de setmana...futbol..motos..

Primer de tot el barça..impresionant... jo em quedo amb els gols de Puyol i Piqué






I el millor ... THE DOCTOR..O REI

Millor això....

que no compartir res més amb aquest...hehehe

increíble...

De tan en tan, compro ossos pels gossos, i els hi donem. El Tete se'l menja de seguida, però la Fosca, va buscant on amagar-lo...doncs bé, sembla increíble, però és cert, el llit estava fet...i mireu:

el coixí de la dreta, estava totalment posat a sobre la tauleta

el resultat:

Quin dia!

Avui he anat a l'escola, on vaig fer la última substitució... els trobo molt a faltar als nens..
Tothom a vist l'Anna, els nens i nenes flipaven, feien comentaris tipus: oohh, que mona.. ohh, que petita, ohhh quan temps té? ohhh, se parece a ti Anna! ohhh, que ojos.. hehehe, haurieu de veure les cares que feien, no té preu... molts em deien: Anna que nos vas hacer clase hoy? por fi... me'ls hagués menjat a tots, i quines abraçades, i m'han petonejat tant com han pogut...són tan macos.. ELS TROBO MOLT A FALTAR.
Ara mateix ploro i tot, perquè m'omplen taaaaaaaan, i ara entenc a la Zel, és molt dur estar separat d'ells, i em direu: però si estàs amb la teva filla, que és el més bonic i millor que t'ha passat mai.. però és diferent, l'Anna encara és molt petita, però aquelles cares, aquells somriures, aquelles abraçades que he sentit avui... en fi, així és la vida, perquè al maig, quan m'incorpori un altre vegada, no ho faré on estava, a Terrassa, sinó que no ho sabré fins el dia de nomenaments, així que.. quan l'Anna sigui una mica més gran, hi tornaré anar, perquè la vegin (l'excusa per veure'ls jo).

La tarda ha estat cansada, l'Anna no ha dormit, i no m'ha deixat fer gaire cosa, les nenes (les gosses) dormien placidament al menjador, i ha estat una tarda trista...d'aquelles que costen i costen de passar, però en fi, ara que quasi bé ja és la 1 de la nit, el meu marit, el Lluís, m'ha tret un somriure d'orella a orella, tan simple com enviar-me una fotografia d'una cosa que m'agrada..

i ara m'acaba de dir, mira, una altre.. és tan tan taaaaaaaaaaaan el meu home... no sé què faria sense ell.

M'agrada molt el nou 600, i tenir aquest, seria la bomba...

o aquest altre...

L'amistat

Fa aproximadament 10 anys, quan jo en tenia 15 i estava viciada als xats, internet i tota la era virtual, anava a la biblioteca del centre de la meva ciutat, inclús a vegades feia campana i anava a conectar-me, era gratuït i s'havia d'aprofitar. En un d'aquests dies, xatejant amb un portal de bàsquet, vaig conéixer una noia, l'Ana, de Gijón, ella també jugava a bàsquet i el seu xicot també.

Les dues teniem un nick de jugador de bàsquet, que ara ja no recordo, potser Jordan i ella Barkley, i poc a poc vam començar a tenir una amistat. Ens vam donar els correus, però jo, nosé perquè vaig perdre el seu. I un dia, ja no es va conectar més al xat de bàsquet, i vam perdre el contacte, potser durant un any.

Sorprenentment, ella que també havia perdut el meu correu, el va recuperar i un dia vaig rebre un mail amb l'explicació corresponent, i ja em va donar el seu msn i vam seguir l'amistat fins al dia d'avui, i el bo del cas, és que només ens hem vist una sola vegada.

És increïble, que a tants quilòmetres de distància, aquesta noia, la toqui, i jo siguem TAN amigues. Són d'aquelles amistats que encara que estiguin lluny, són aprop. Tan ella com jo, ens hem explicat la vida en vers, i sempre que l'he necessitat hi ha estat, tan per msn, com per sms...i viceversa. Sembla mentida oi? estic tant contenta de tenir una amiga així.. no us ha passat mai amb alguna amistat que sembla que si no us veieu cada setmana o cada mes ja s'enfaden? i diuen: això és amistat?

Valoro molt aquesta amistat, hem passat moments de tot, normalment bons però també moments difícils en la vida personal de cada una.

I tot això ve, perquè avui he rebut un regal de la Toqui, ja fa uns dies, ens va demanar, als seus amics, l'adreça de casa i ens va informar que rebriem quelcom, un detall que no havia pogut fer abans,i que el feia ara per donar les gràcies als seus amics per estar sempre al seu costat.

El regal ha estat un llibre, ella sap que m'encanta llegir, i m'ha regalat " El món groc", de l'Albert Espinosa.

Amb ell, hi acompanyava una nota explicativa del motiu del regal i el significat d'aquest, i al segon paràgraf diu:

"Que seas mi amarillo quiere decir que estás un escalón más arriba de ser mi amigo, que eres una persona especial para mi como no lo son otros amigos, con la que antes o después sentí una conexión distinta, por la cual, quise contarte cosas muy mías, y por la cual no hace falta que hablemos o nos veamos a menudo para saber que puedo acudir a ti cuando quiera i viceversa"

Muchisssimas gracias mi nina!!! eres la bombaaaaaaaaaaa!!! nos vemos pronto eh??? te quiero pilaaaaaaaaaa!!! muaaaaaaaaaaa

TOQUI

Ralentissez!

Aquests dies a la Cerdanya, hem aprofitat per estar de relax, però com sempre també hem buscat fer catxés per la zona. Aquest poble es diu Fontrabiouse, més amunt de Saillagouse, prop de Piugcerdà. Mentre buscavem, vaig veure això, la senyal en si ja és xula, però el que em va encantar és el pal que aguanta la senyal, aquest llapis de color vermell, alertant del perill!! A França les coses són tan diferents..

I'm a Catalan...la pell de gallina...buff

Visca Catalunya!

sempre et recordarem NANI!!!

Des de petita que demanava un gos, i els pares com sempre fan, em deien que no, que quan fos responsable per cuidar-me'n me'l comprarien, així que quan tenia 12 anys, vam anar a Sant Sadurní d'Anoia, a "mirar" una barreja de fox terrier. I està clar no? ens la vam quedar!! era TAAAAN mona.. i amb una caixa ens la vam emportar cap al veterinari, perquè anava plena plena de puces pobreta.

Era molt escandalosa, però tenia moltes moltes ganes de jugar, jo sempre li posava la ma sota el coixí, o la funda del sofà, i ella venia a mossegar-la.

Amb el temps, quan em vaig fer gran, doncs va començar a ser el gos dels meus pares, típic no? i val a dir, que no la tenien com una filla no, sinó que pitjor.

M'he perdut els últims 4 anys de la seva vida, ja que vaig marxar de casa per anar a viure amb el Lluís, però tot i així, alguna vegada que l'havia tret a passejar...no bordava per l'escala, hehehe, els meus pares no ho havien aconseguit mai i fa 1 mes, l'última vegada que la vaig treure, encara em va fer cas.

Ahir, 15 de gener, ens va deixar per sempre, només podrà entendre aquest sentiment, les persones que s'estimin els animals, les persones que tinguin els gossos com a fills, perquè poca gent entén que un gos et pot donar molt més que una persona.

Adéu Nani, siguis on siguis sempre et recordaré, t'estimo molt.

Bon any 2009

L'any acaba... i ni molt menys ho fa com jo m'esperava, si m'ho haguéssin dit no m'ho crec...us desitjo el millor a tots, als que em segiu, que en sou poquets, però sempre intenteu estar per aquí, als que no em seguiu i us passeu per aquí de tant en tant... en definitiva, a tots i desitjo que aquest vagi molt millor que el que deixem enrere.

Bon any 2009, i ja sabeu la dita...no?

BON NADAL A TOTS!!!

el fum és fatal

No veieu el que esteu fent?? de veritat que això creieu que és bo per la salut?? m'encanta aquest anunci, i hauria de servir per fer-vos adonar que EL FUM ÉS FATAL, mireu, diu el FUM, ja no el tabac, imagina't, si el fum és fatal, imagina el tabac en si....no soporto el fum.. ho odio!

Ja som pares!!!

Doncs sisi!! ja som pares!! L'Anna ha vingut al món 8 setmanes abans del que estava previst, ara és a la incubadora, però tot ha anat molt i molt bé, la mare està molt bé i ella va creixent amb la llet que l'alimenta la sonda que porta al nas, perquè encara és molt petita :)

estem molt i molt contents, així que, estimats blocaires, ja som un més a la família!!

Un regal per l'Anna...Únic!!

I per fi ha arribat!! aquest és el bressol i els seus complements de la nostre filla, els meus sogres,i pares del Lluís ens han regalat això tan i tan especial i ÚNIC!! És brutal, no tenim paraules.. però que ho veieu? està TOT fet a mà, la roba tallada, cosida, l'ós.. està fet amb patxwork, bé, millor que això, perquè la sogra,fa servir una altre tècnica, diguessim que els punts no són tan separats... i cada ós l'ha fet així.. i què me'n dieu de la bossa del bibi i del xumet? i el quadre? és una passada... i el nòrdic? no té valor, cada fusta, cada roda, cada punt,cada minut... no hi ha paraules!!

Moltes i Moltes GRÀCIES PARES!!!!!

ja en van 8!!

SCUSATE IL RETARDO... sobren paraules...Oh Rei.....