L'últim llibre d'Eduard Punset
16 de des. 2008
14 de des. 2008
Els bancs de llet materna
Los bancos de leche materna salvan la vida de muchos bebés prematuros
http://www.rtve.es/noticias/20081213/los-bancos-leche-materna-salvan-vida-muchos-bebes-prematuros/206715.shtml
RTVE.ES MADRID 13.12.2008En España sólo hay dos bancos de leche materna, uno en el hospital madrileño Doce de Octubre y en Mallorca, pese a que la Organización Mundial de la Salud recomienda la leche materna como el mejor alimento para los recién nacidos, sobre todo para los bebés prematuros.En otros países europeos, como Italia y Francia, los Bancos de Leche Materna conforman una red que ha ayudado a miles de estos bebés a salir adelante de la forma más saludable.Algunas Comunidades Autónomas, como Galicia, País Vasco, Valencia y Cataluña, ya tienen sobre la mesa proyectos para implantar este sistema, similar a un banco de sangre.
http://www.rtve.es/noticias/20081213/los-bancos-leche-materna-salvan-vida-muchos-bebes-prematuros/206715.shtml
RTVE.ES MADRID 13.12.2008En España sólo hay dos bancos de leche materna, uno en el hospital madrileño Doce de Octubre y en Mallorca, pese a que la Organización Mundial de la Salud recomienda la leche materna como el mejor alimento para los recién nacidos, sobre todo para los bebés prematuros.En otros países europeos, como Italia y Francia, los Bancos de Leche Materna conforman una red que ha ayudado a miles de estos bebés a salir adelante de la forma más saludable.Algunas Comunidades Autónomas, como Galicia, País Vasco, Valencia y Cataluña, ya tienen sobre la mesa proyectos para implantar este sistema, similar a un banco de sangre.
10 de des. 2008
Sóc una vaca lletera... lalala...
Perquè aquests dies sóc una vaca, i els que em queden, no és al meu costat, però l'alimento cada dia, portant la llet a l'hospital...
Muuuuuuuuuuuu!!!
5 de des. 2008
L'Anna ja té bloc!
Hem pensat fer-li un bloc a l'Anna, així que quan vulgueu passeu per casa seva!! PEtonets!!!
Anna Romeu Mestres
Anna Romeu Mestres
3 de des. 2008
Ja som pares!!!

Doncs sisi!! ja som pares!! L'Anna ha vingut al món 8 setmanes abans del que estava previst, ara és a la incubadora, però tot ha anat molt i molt bé, la mare està molt bé i ella va creixent amb la llet que l'alimenta la sonda que porta al nas, perquè encara és molt petita :)
estem molt i molt contents, així que, estimats blocaires, ja som un més a la família!!
Etiquetes de comentaris:
moments,
nena,
sentiments
23 de nov. 2008
Un regal per l'Anna...Únic!!
I per fi ha arribat!! aquest és el bressol i els seus complements de la nostre filla, els meus sogres,i pares del Lluís ens han regalat això tan i tan especial i ÚNIC!! És brutal, no tenim paraules.. però que ho veieu? està TOT fet a mà, la roba tallada, cosida, l'ós.. està fet amb patxwork, bé, millor que això, perquè la sogra,fa servir una altre tècnica, diguessim que els punts no són tan separats... i cada ós l'ha fet així.. i què me'n dieu de la bossa del bibi i del xumet? i el quadre? és una passada... i el nòrdic? no té valor, cada fusta, cada roda, cada punt,cada minut... no hi ha paraules!!
Moltes i Moltes GRÀCIES PARES!!!!!
Moltes i Moltes GRÀCIES PARES!!!!!
Etiquetes de comentaris:
moments,
nena,
sentiments
16 de nov. 2008
eyeOS per escoles
Un company del gremi, ha penjat això, i després de mirar el vídeo, crec que tots els centres, hauríen de posar-se en marxa per poder actuar algún dia així, en el seu centre. Brutal!
11 de nov. 2008
Científics de la UAB descobreixen l'origen de les arrugues dels gossos de la raça xinesa shar-pei

Un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han descobert l'origen de les arrugues dels gossos de la raça xinesa shar-pei, considerats uns dels més estranys del món. Segons els científics, la causa de les arrugues és una malaltia hereditària coneguda amb el nom de mucinosi, un descobriment que ajudarà a entendre certes malalties humanes.
L'estudi revela que l'alteració genètica en aquesta raça de gossos multiplica l'activitat d'un enzim que provoca la producció en excés d'àcid hialurònic, una substància que s'acumula a la pell dels gossos i els provoca els plecs que els caracteritza.
El fet de comprendre el sistema molecular que provoca les arrugues dels shar-peis permetrà dur a terme programes de reproducció per millorar la salut dels animals i, a la vegada, ajudarà a entendre certes malalties humanes com la febre mediterrània o les mucosis hereditàries, i ampliar el coneixement sobre els processos d'envelliment.
Una mare agredeix una professora de l'institut Roger de Flor de Barcelona
Barcelona
Una mare agredeix una professora de l'institut Roger de Flor de Barcelona
Una professora de Ciències Socials de l'institut Roger de Flor de Barcelona va ser agredida dijous passat a la tarda per la mare, d'ètnia gitana, d'una alumna de tretze anys que s'havia queixat a la seva família que la docent insultava la nena, segons informa "El Punt". Els fets van passar cap a les cinc de la tarda a la sortida de l'institut quan la mare va estirar els cabells a la professora i la va esgarrapar. A la mestra la van atendre en un centre d'atenció primària i a la mare se l'acusa d'una falta de lesions.
La mare, però, també ha presentat una denúncia contra la professora per tracte incorrecte contra la seva filla, que continua anant a classe a l'institut perquè, segons el Departament d'Educació, la criatura no en té cap culpa.
Aquest dilluns, professors del centre demanaven l'expulsió de la nena per haver-se inventat una història.
Una mare agredeix una professora de l'institut Roger de Flor de Barcelona
Una professora de Ciències Socials de l'institut Roger de Flor de Barcelona va ser agredida dijous passat a la tarda per la mare, d'ètnia gitana, d'una alumna de tretze anys que s'havia queixat a la seva família que la docent insultava la nena, segons informa "El Punt". Els fets van passar cap a les cinc de la tarda a la sortida de l'institut quan la mare va estirar els cabells a la professora i la va esgarrapar. A la mestra la van atendre en un centre d'atenció primària i a la mare se l'acusa d'una falta de lesions.
La mare, però, també ha presentat una denúncia contra la professora per tracte incorrecte contra la seva filla, que continua anant a classe a l'institut perquè, segons el Departament d'Educació, la criatura no en té cap culpa.
Aquest dilluns, professors del centre demanaven l'expulsió de la nena per haver-se inventat una història.
10 de nov. 2008
va creixent!!
Aquí va!!! el gatet amb turbo em volia veure amb la panxeta i aquí estic!! tot i que avui dia, ja és més gran!!
8 d’oct. 2008
Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor
Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Castilla-La/Mancha/da/PC/portatil/profesor/elpepisoc/20081008elpepisoc_4/Tes/
EL PAÍS - Madrid - 08/10/2008
El Gobierno de Castilla-La Mancha inicia hoy el reparto de un ordenador portátil a cada uno de los 28.500 docentes de la enseñanza pública, con el objetivo de mejorar el uso de la informática en las escuelas. La entrega se hará de forma escalonada y simultánea en las cinco provincias desde esta semana y hasta el 15 de diciembre.
Los portátiles, de la marca Toshiba y con conexión wi-fi, tienen acceso a las principales aplicaciones de gestión de la Consejería de Educación y Ciencia, así como a la aplicación de creación de contenidos Cuadernia, base de datos legislativa, enciclopedias y diccionarios. La junta ha adjudicado también la prestación de un servicio de asistencia técnica y formación al profesorado.
Què us sembla?
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Castilla-La/Mancha/da/PC/portatil/profesor/elpepisoc/20081008elpepisoc_4/Tes/
EL PAÍS - Madrid - 08/10/2008
El Gobierno de Castilla-La Mancha inicia hoy el reparto de un ordenador portátil a cada uno de los 28.500 docentes de la enseñanza pública, con el objetivo de mejorar el uso de la informática en las escuelas. La entrega se hará de forma escalonada y simultánea en las cinco provincias desde esta semana y hasta el 15 de diciembre.
Los portátiles, de la marca Toshiba y con conexión wi-fi, tienen acceso a las principales aplicaciones de gestión de la Consejería de Educación y Ciencia, así como a la aplicación de creación de contenidos Cuadernia, base de datos legislativa, enciclopedias y diccionarios. La junta ha adjudicado también la prestación de un servicio de asistencia técnica y formación al profesorado.
Què us sembla?
7 d’oct. 2008
coses per la nena
hola!!últimament, com és normal, a part que anem de cul, només mirem coses per la nena.. i la pròxima adquisició serà això..


crec que va de conya, ja no és allò que sempre el portes penjat davant, sinó que té dues posicions.. i és la canya!! apa, ja anirem posant-vos més coses que volem!! :)


crec que va de conya, ja no és allò que sempre el portes penjat davant, sinó que té dues posicions.. i és la canya!! apa, ja anirem posant-vos més coses que volem!! :)
1 d’oct. 2008
L'educació no necessita funcionaris
Acabo de veure la notícia, i no us ho podreu creure, però avui a les 20:30 m'he comprat el llibre d'aquesta autora. L'he trobat super interessant. Llegiu l'entrevista, és molt bona.
L'educació no necessita funcionaris"
Victòria Camps Catedràtica de filosofia moral i política a la Universitat Autonòma de Barcelona

Lluís Martínez
MARIA ÀNGELS TORRES
Vostè diu al seu llibre que l'educació ha perdut el nord. Com ha succeït?
En part, per desorientació sobre com hem d'educar. Però vull aclarir que no em refereixo als coneixements, sinó de la formació de la persona. Em refereixo als valors com el respecte, la llibertat i la solidaritat. Valors que tenim clars, però que no sabem com transmetre.
Per què?
Perquè hem rebutjat la manera de fer del passat, però no l'hem substituïda per res. I si hi ha un buit, l'educació es converteix en un deixar fer. El contrari del que ha de ser.
I què ha de ser l'educació?
Educar vol dir extreure el millor del que cada persona porta a dins. L'educador ha de tenir criteri sobre el que és millor i pitjor. Ha de reprimir conductes. L'educació té un element coactiu inevitable.
Els professors es queixen de falta de respecte dels alumnes.Abans hi havia símbols i formes de mostrar respecte al professor. Fa temps que s'han perdut. Hem acostat pares, professors i alumnes sense tenir en compte que l'acostament no pot ser total, perquè llavors es perd una asimetria necessària. Els infants han de saber que hi ha una persona adulta que té autoritat.
Quan escriu que l'educació ha perdut el nord, es refereix a l'escola pública o a la concertada?Parlo de l'educació com a concepte. No penso només en l'educació que proporciona l'escola, sinó en la que dóna la família. De fet, el meu llibre va dedicat al que hauria de fer la família i com ha de col·laborar amb l'escola.
La família ha dimitit de la seva funció educadora?
Tothom traspassa responsabilitats a l'escola. Sempre que hi ha un problema social, busquem la solució a l'escola. La família tendeix a culpabilitzar l'escola. Però la família és el primer agent educatiu. L'escola només ajuda.
Una idea principal del seu llibre és que no creiem en l'educació. Per què?
Perquè en educació els resultats sempre apareixen a llarg termini. I ara vivim una època en la qual pensem que o el resultat és immediat o no val la pena dedicar-s'hi.
Quina és l'arrel del problema? Que s'ha vist que no cal estudiar gaire per viure bé?
No, perquè l'estudi és el que encara aguanta l'educació. Encara creiem que per triomfar a la societat cal una formació acadèmica sòlida. De fet, els mestres es queixen de vegades que als pares només els preocupa el rendiment. I és que l'educació és formar la persona, una dimensió que no sabem ben bé com abordar.
Abans es feien millor les coses?
Vull remarcar que jo no dic en cap moment que l'educació de l'època franquista fos millor. Hem progressat en moltes coses, però potser n'hem abandonades massa. Entre l'extrem d'intervenir molt i el de deixar fer hi ha d'haver un punt mitjà. No l'hem trobat.
Els estudis internacionals diuen que ni la transmissió de coneixements fem bé...
Perquè s'ha volgut afavorir l'espontaneïtat del alumne, d'una banda, i motivar-lo perquè estudiés, de l'altra. Una contradicció. L'estudi és esforç.
La cultura de l'esforç...
Sí. Ara parlem molt de la necessitat de reintroduir-la, però tampoc es vol traumatitzar l'alumne. I resulta que per obtenir bons resultats s'han d'aplicar uns valors instrumentals com la disciplina i l'esforç, que tenen una finalitat educativa perquè formen el caràcter.
Què opina del fet que canviem de llei d'educació cada cop que canvia el color del govern?
Terrible. Cansa. I de vegades veus que, després, els canvis no són tants. Hi ha una gran lluita política per deixar-ho tot tal com estava. A més, les lleis són importants, però encara ho és més que s'apliquin bé.
Ara tenim una llei d'educació al Parlament. Què en pensa?
A mi no em sembla dolenta, però insisteixo: el que importa és l'aplicació que se'n faci.
El professorat s'oposa a algunes propostes, com que se'ls avaluï...
Em sembla al·lucinant que s'hi oposin. Jo sóc professora i estic d'acord que els alumnes i la societat avaluïn la meva feina. Per què no? Fem un servei a la societat. Ens paguen per això. Cosa diferent seria que l'avaluació es convertís en un acte burocràtic mal fet.
La burocràcia és un altre mal de l'educació?
L'educació no necessita funcionaris. Això s'hauria d'anar canviant, perquè aquesta situació genera desconfiança dels pares cap als mestres. Donen per pressuposat, sense que sigui veritat, que en tenir la feina segura ja no s'esforçaran ni intentaran millorar.
¿Les escoles públiques tindrien millors resultats si els mestres no fossin funcionaris?
El sistema funcionarial impedeix gestionar bé un centre. És menys dinàmic que un centre privat, que pot contractar qui vulgui. La llei d'educació dóna més autonomia als centres. Això és bo. Però si els centres no poden crear un equip propi és difícil que puguin fer ús d'aquesta autonomia.
L'educació no necessita funcionaris"
Victòria Camps Catedràtica de filosofia moral i política a la Universitat Autonòma de Barcelona

Lluís Martínez
MARIA ÀNGELS TORRES
Vostè diu al seu llibre que l'educació ha perdut el nord. Com ha succeït?
En part, per desorientació sobre com hem d'educar. Però vull aclarir que no em refereixo als coneixements, sinó de la formació de la persona. Em refereixo als valors com el respecte, la llibertat i la solidaritat. Valors que tenim clars, però que no sabem com transmetre.
Per què?
Perquè hem rebutjat la manera de fer del passat, però no l'hem substituïda per res. I si hi ha un buit, l'educació es converteix en un deixar fer. El contrari del que ha de ser.
I què ha de ser l'educació?
Educar vol dir extreure el millor del que cada persona porta a dins. L'educador ha de tenir criteri sobre el que és millor i pitjor. Ha de reprimir conductes. L'educació té un element coactiu inevitable.
Els professors es queixen de falta de respecte dels alumnes.Abans hi havia símbols i formes de mostrar respecte al professor. Fa temps que s'han perdut. Hem acostat pares, professors i alumnes sense tenir en compte que l'acostament no pot ser total, perquè llavors es perd una asimetria necessària. Els infants han de saber que hi ha una persona adulta que té autoritat.
Quan escriu que l'educació ha perdut el nord, es refereix a l'escola pública o a la concertada?Parlo de l'educació com a concepte. No penso només en l'educació que proporciona l'escola, sinó en la que dóna la família. De fet, el meu llibre va dedicat al que hauria de fer la família i com ha de col·laborar amb l'escola.
La família ha dimitit de la seva funció educadora?
Tothom traspassa responsabilitats a l'escola. Sempre que hi ha un problema social, busquem la solució a l'escola. La família tendeix a culpabilitzar l'escola. Però la família és el primer agent educatiu. L'escola només ajuda.
Una idea principal del seu llibre és que no creiem en l'educació. Per què?
Perquè en educació els resultats sempre apareixen a llarg termini. I ara vivim una època en la qual pensem que o el resultat és immediat o no val la pena dedicar-s'hi.
Quina és l'arrel del problema? Que s'ha vist que no cal estudiar gaire per viure bé?
No, perquè l'estudi és el que encara aguanta l'educació. Encara creiem que per triomfar a la societat cal una formació acadèmica sòlida. De fet, els mestres es queixen de vegades que als pares només els preocupa el rendiment. I és que l'educació és formar la persona, una dimensió que no sabem ben bé com abordar.
Abans es feien millor les coses?
Vull remarcar que jo no dic en cap moment que l'educació de l'època franquista fos millor. Hem progressat en moltes coses, però potser n'hem abandonades massa. Entre l'extrem d'intervenir molt i el de deixar fer hi ha d'haver un punt mitjà. No l'hem trobat.
Els estudis internacionals diuen que ni la transmissió de coneixements fem bé...
Perquè s'ha volgut afavorir l'espontaneïtat del alumne, d'una banda, i motivar-lo perquè estudiés, de l'altra. Una contradicció. L'estudi és esforç.
La cultura de l'esforç...
Sí. Ara parlem molt de la necessitat de reintroduir-la, però tampoc es vol traumatitzar l'alumne. I resulta que per obtenir bons resultats s'han d'aplicar uns valors instrumentals com la disciplina i l'esforç, que tenen una finalitat educativa perquè formen el caràcter.
Què opina del fet que canviem de llei d'educació cada cop que canvia el color del govern?
Terrible. Cansa. I de vegades veus que, després, els canvis no són tants. Hi ha una gran lluita política per deixar-ho tot tal com estava. A més, les lleis són importants, però encara ho és més que s'apliquin bé.
Ara tenim una llei d'educació al Parlament. Què en pensa?
A mi no em sembla dolenta, però insisteixo: el que importa és l'aplicació que se'n faci.
El professorat s'oposa a algunes propostes, com que se'ls avaluï...
Em sembla al·lucinant que s'hi oposin. Jo sóc professora i estic d'acord que els alumnes i la societat avaluïn la meva feina. Per què no? Fem un servei a la societat. Ens paguen per això. Cosa diferent seria que l'avaluació es convertís en un acte burocràtic mal fet.
La burocràcia és un altre mal de l'educació?
L'educació no necessita funcionaris. Això s'hauria d'anar canviant, perquè aquesta situació genera desconfiança dels pares cap als mestres. Donen per pressuposat, sense que sigui veritat, que en tenir la feina segura ja no s'esforçaran ni intentaran millorar.
¿Les escoles públiques tindrien millors resultats si els mestres no fossin funcionaris?
El sistema funcionarial impedeix gestionar bé un centre. És menys dinàmic que un centre privat, que pot contractar qui vulgui. La llei d'educació dóna més autonomia als centres. Això és bo. Però si els centres no poden crear un equip propi és difícil que puguin fer ús d'aquesta autonomia.
"la culpa és dels pares..."
Bernat Dedéu
http://paper.avui.cat/article/dialeg/140998/la/culpa/es/pares.html
Se'ns acumulen les crisis (econòmica, de valors, educativa...) mentre intentem farcir l'habitual perplexitat nostrada d'un tsunami de discursos exculpadors amb un trist denominador comú; la crisi sempre és externa a nosaltres en termes causals, és l'obra exclusiva d'uns senyors encorbatats que ara per fi s'enfanguen recollint caixes de l'oficina, d'uns mestres sense autoritat que no posen límits a la grolleria dels nens, d'una administració incompetentment poc previsora...
La crisi mai no és subjectiva, ni ens taca, perquè es dilueix en el mar de la responsabilitat col·lectiva com el sucre a l'ocre del cafè. Una hipocresia que resulta especialment significativa en el problema de l'educació; maleïm els polítics quan encasten la quitxalla en barracons inhòspits, els consellers taüls que no responen a problemes massa atàvics, i -per si amb això no n'hi hagués prou- disparem el tret cap al jugador més feble del partit; l'infant o l'adolescent que no sobrepassa els llistons ideats pels buròcrates d'Europa. Però, sense negligir qüestions com les que cito, el veritable problema de l'educació és de contingut i responsabilitat social. Si a penes tenim (els adults!) una noció del que és la ciutadania, els drets humans, la relació de la nostra cultura amb la religió o la sexualitat, com volem que els nens arribin a tenir idea de les equacions de segon grau o la història medieval? Quants pares revisen el contingut dels llibres de text que s'empassen els seus fills per assegurar-ne la correcció? Si jo tingués 15 anys, creguin-me, m'estaria pixant de riure veient com adults suposadament superiors m'expulsen de l'ensenyament amb aquesta manifesta inoperància que, al límit, acostuma a acabar amb els nens a les mans dels psicòlegs. Sort que els infants, ben llestos, saben que tota la culpa és dels pares... bernatdedeu@gmail.com
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimarts, 30 de setembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/dialeg/140998/la/culpa/es/pares.html
Se'ns acumulen les crisis (econòmica, de valors, educativa...) mentre intentem farcir l'habitual perplexitat nostrada d'un tsunami de discursos exculpadors amb un trist denominador comú; la crisi sempre és externa a nosaltres en termes causals, és l'obra exclusiva d'uns senyors encorbatats que ara per fi s'enfanguen recollint caixes de l'oficina, d'uns mestres sense autoritat que no posen límits a la grolleria dels nens, d'una administració incompetentment poc previsora...
La crisi mai no és subjectiva, ni ens taca, perquè es dilueix en el mar de la responsabilitat col·lectiva com el sucre a l'ocre del cafè. Una hipocresia que resulta especialment significativa en el problema de l'educació; maleïm els polítics quan encasten la quitxalla en barracons inhòspits, els consellers taüls que no responen a problemes massa atàvics, i -per si amb això no n'hi hagués prou- disparem el tret cap al jugador més feble del partit; l'infant o l'adolescent que no sobrepassa els llistons ideats pels buròcrates d'Europa. Però, sense negligir qüestions com les que cito, el veritable problema de l'educació és de contingut i responsabilitat social. Si a penes tenim (els adults!) una noció del que és la ciutadania, els drets humans, la relació de la nostra cultura amb la religió o la sexualitat, com volem que els nens arribin a tenir idea de les equacions de segon grau o la història medieval? Quants pares revisen el contingut dels llibres de text que s'empassen els seus fills per assegurar-ne la correcció? Si jo tingués 15 anys, creguin-me, m'estaria pixant de riure veient com adults suposadament superiors m'expulsen de l'ensenyament amb aquesta manifesta inoperància que, al límit, acostuma a acabar amb els nens a les mans dels psicòlegs. Sort que els infants, ben llestos, saben que tota la culpa és dels pares... bernatdedeu@gmail.com
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimarts, 30 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)