16 d’abr. 2008
L'eterna espera...
Avui no he tingut un bon dia, si tinc molta sort de ser qui sóc, d'estar en el món estic, tinc moltes coses, i sóc feliç, però avui no he tingut un bon dia, i tot per culpa de l'espera, aquest temps que se'm fa etern cada vegada que busco el moment per començar, el moment per fer volar el meu cor amb ells, l'instant en que pugui gaudir dels seus somriures cada dia, dels seus plors, dels seus crits, és l'únic instant que em falta per cumplir per ser feliç amb allò que jo crec, amb allò que hi he dipositat tot el meu esforç, comprensió i totes les ganes del món per aconseguir-ho.
Encara no sé quan serà, però desitjo que sigui aviat, i no tornar a tenir un dia com el d'avui, un dia trist, un dia serio, un dia que no va amb mi, però sempre tens aquell moment de.. perquè haig d'esperar si faig falta?que passi el temps tan ràpid com pugui ser, però quan hi sigui dins, que passi el temps gaudint del moment.. el temps... que curiós...
Anna :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ja arrivara el dia que sera unbon dia segur que gaudeixes de molts.
Ei demà serà un altre dia, serà millor de debò o això espero o fica fulla de reclamacions q t'ho mereixes :)
no esperis tant, que plourà!!!! I ploure, prou que ens convé, però no a casa eh?
Ànims i ja passarà... petons
ei per error m'he copiat la teva llista de música ho canviaré en kn pugui eh!
Publica un comentari a l'entrada