CRÒNICA DEL PART

JA ÉS AQUÍ LA MARIONA!!!

DIA 30 DE MAIG (dia que vaig néixer, fa 27 anys)

Crònica del part

Les 21h del vespre, preparats per anar a sopar al Canaletes, un lleuger mal de panxa, ( com molts altres suposats quan tinc ganes de fer "popó"), entrem al rest i segueixen, una mica més forts.... Ja són contraccions... 22:30, trucada a l'hospital per dir q tinc contraccions però van de cada 3 min, o 7 o 10... I per no fer el paperina, truquem i ens diuen q fins q no siguin cada 5 min i durin un minut (duraven de 10 a 20") res.... 23:15, sortida del rest pq m'haig d'anar aixecant tot menjant xipironets brutalment bons, del mal. Paguem, donem explicacions i marxem cap al cotxe. Arribem a casa 23:45 i les contraccions cada 15 min... Fins les 1'30-2 cada vegada són més fortes, fins q en vénen 2 q flipes cada 5 min... I a les 2'20 surtim cagant llets cap a l'hospital de terrassa... ( el Lluís flipat amb el cotxe, com si portés el camió de bombers i evidentment amb els crits q feia... Molt i molt forts per cert...)
Arribada a l'hospital 2'35 aprox, puc dir el meu nom a recepció, m'acompanya el segurata cap als paritoris pq mirin com vaig, m'aturo amb el segurata, pk em diu: si quieres dame la mano... Li apreto la mà, un cop passada la sala d'espera, ja q tothom mirava i pam, contracció q flipes, els crits eren espectaculars de forts... Em feia molt mal, les noies flipant surten espantades i rient del pal, vaya tela amb la pava aquesta... Pujo a una camilla d'un salt i em porten a mirar si estava dilatada, evidentment seguia amb els crits, crec q m'han sentit des del caribe, i demanant l'epidural... Quan la noia em diu: NO TE LA PUC POSAR PQ JA ESTÀS DE PART I SORTIRÀ JA! imagineu la meva cara no??? a la següent contracció crido més, ja estic parint, a "lo vivo", crits brutals, fent molta força, molta i pillada a una barra de canto, pq m'anava millor... El lluís pobret anava dient: són normals aquests crits???jajajajaja, i les noies dient: no.. Pk tothom pareix amb epidural, no et fot! Jo hagués pogut!! En fi, a les 3h del matí, 4 apretades, i la Mariona ja sortia...moment màgic!!! El Lluís i jo super contents i flipats, pq era com si fos la primera vegada... Bé, és q era la primera vegada, l'Anna va sortir i va anar a neonats directe...

Hi havia noies q estaven esperant parir, q havien demanat q no volien epidural... Jajaja, al sentir-me a mi... S'ho van plantejar, jajajaja

Cosida de dos puntets de res, la Mariona a la teta, i veure la família esperant-nos, amb l'Anna tb clar... BRUTAL!

Ara la Mariona dorm, és molt bona i estem molt bé! Farem anys el mateix dia, cosa q mira, m'he n'estic fent a la idea, pq no volia, i sempre ho celebrarem juntes i farem un gran festival! Jajajaja

Petooooooons!!!!