24 de maig 2010

FINS ARA MEG



Fa temps que et vaig conèixer,i mai havia vist un gos tant gran com tu, vaig al·lucinar, primer vaig tenir una mica de respecte cap a tu, perquè clar, eres el gos del meu "amic" quan et vaig descobrir, i tot i que els gossos m'encantaven, eres enorme. Poc a poc, et vaig anar coneixent, i vas demostrar-me que eres gran si, però sobretot de COR, eres una passada Meg, com una gosseta com tu, podria ser així, quietona, juganera, fineta...recordo quan et donava menjar, un trosset de pa, per exemple, no he vist gos més cuidadós que tu a l'hora d'agafar el menjar de la mà, i de la boca, que també te'l donava així, desconfiaves una mica, però finalment, l'agafaves...
Saps que me'ncantava de tu i que mai oblidaré? no sé si cap altre gos ho farà a la família, però a mi quan m'ho feies, m'agradava molt. Eres la millor llepadora de dits del peu! Genial, començaves a llepar, i no sé què hi trobaves, però t'encantava...i a mi també :) .

No oblidaré les estones que hem passat estirades a terra, mirant-nos, com et feia pobreta, et tocava el morrito, el cap, i la teva super panxa rosada...
No oblidaré com t'agradava quan t'acariciava el llom de l'esquena i t'encantava i feies aquelles alegries teves amb tot el cap i el cul.
Tampoc quan et palpava i notava alguna cosa rara, algún bulto, o una paparra que se t'havia engantxat, i corria a treure-te-la...

Has pogut conèixer la nostra filla, l'Anna, que ara ja sabia cridar-te, tot i que la "ge" encara no la sap dir, i ella et diu ME, i cada vegada que baixa les escales de casa, et crida perquè veu una foto teva...llàstima que la Mariona, no t'ha pogut conèixer, però t'ha sentit, ha tingut la sort que fa una setmana eres a casa nostre, i et va sentir bordar,respirar, i també la vas llepar a través de la meva pell. Li parlarem molt i molt de tu...

Avui ens has deixat Meg, i mai t'oblidarem, perquè com diu el Lluís, ets i sempre seràs el millor gos del Món Mundial. T'ESTIMEM MEG.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molts ànims,

Sé que hi ha molt gent que no ho entén, perque mai han perdut un animal, però és dur i trist, perdre un ser viu que t'estimes....

Eli ha dit...

Aixxx....Quina llàstima que hi hagi mort, es clar que mentres hi hagi vida, això haurà de ser així...
Molts ànims!

instints ha dit...

Jo no sé què és perquè no ho he viscut. Però sí puc entendre el què sentiu, una pèrdua mai és agradable i si és molt sentida. Molts ànims i a mirar endavant, imagino que aquests moments no han de ser fàcils. Però a mirar endavant que ve una noieta guerrera!! Us estimo!!