"la culpa és dels pares..."

Bernat Dedéu

http://paper.avui.cat/article/dialeg/140998/la/culpa/es/pares.html

Se'ns acumulen les crisis (econòmica, de valors, educativa...) mentre intentem farcir l'habitual perplexitat nostrada d'un tsunami de discursos exculpadors amb un trist denominador comú; la crisi sempre és externa a nosaltres en termes causals, és l'obra exclusiva d'uns senyors encorbatats que ara per fi s'enfanguen recollint caixes de l'oficina, d'uns mestres sense autoritat que no posen límits a la grolleria dels nens, d'una administració incompetentment poc previsora...

La crisi mai no és subjectiva, ni ens taca, perquè es dilueix en el mar de la responsabilitat col·lectiva com el sucre a l'ocre del cafè. Una hipocresia que resulta especialment significativa en el problema de l'educació; maleïm els polítics quan encasten la quitxalla en barracons inhòspits, els consellers taüls que no responen a problemes massa atàvics, i -per si amb això no n'hi hagués prou- disparem el tret cap al jugador més feble del partit; l'infant o l'adolescent que no sobrepassa els llistons ideats pels buròcrates d'Europa. Però, sense negligir qüestions com les que cito, el veritable problema de l'educació és de contingut i responsabilitat social. Si a penes tenim (els adults!) una noció del que és la ciutadania, els drets humans, la relació de la nostra cultura amb la religió o la sexualitat, com volem que els nens arribin a tenir idea de les equacions de segon grau o la història medieval? Quants pares revisen el contingut dels llibres de text que s'empassen els seus fills per assegurar-ne la correcció? Si jo tingués 15 anys, creguin-me, m'estaria pixant de riure veient com adults suposadament superiors m'expulsen de l'ensenyament amb aquesta manifesta inoperància que, al límit, acostuma a acabar amb els nens a les mans dels psicòlegs. Sort que els infants, ben llestos, saben que tota la culpa és dels pares... bernatdedeu@gmail.com

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimarts, 30 de setembre del 2008