29 de juny 2008

Perquè SOM CATALANS!!

Bé, finalment, ha guanyat Espanya.. i com molta altre gent de CATALUNYA, a nosaltres ens fa un profund fàstic que hagi passat això, després de més de 3 setmanes canviant de nacionalitat, ens quedem amb la nostre, la Catalana.. així que aquí va!!!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

El primer que he fet al guanyar akesta selecció ha estat escoltar Els Segadors, moltes gràcies Anna, avui ens necessitem els catlans filla perquè ens tenen amargats, buf... Visca Catalunya hòstia!!!

Striper ha dit...

En primer lloc visca Catalunya i indenpendent, pero de la mateixa manera que demanem respecte per els nostres sentiments nacionalistes i de nació tenim que ser respectuosos amb altres sentiments sempre que no sibnifiquin una negació dels nostres.

Les Coses són com Som ha dit...

Ets una mica radical eh? jejeje. Doncs m'hi afegeixo: VIXCA VIXCA VIXCA CATALÒNIA!!!!

pluja ha dit...

la veritat és que hem quedat una mica saturats de banderes espanyoles, himnes i altres varietats!

zel ha dit...

Sí senyor, amb la nostra, que els bombin!!!
Amb retard, però felicitats al Lluís!
Petons

Assumpta ha dit...

Ai, doncs a mí que hagi guanyat Espanya no em fa cap fàstic, la veritat.

El que em fa fàstic és que Catalunya no tingui l'opció de jugar... el que em fa fàstic és la mala jugada que ens van fer amb l'hoquei als despatxos (quan haviem guanyat el nostre dret a jugar el Mundial A) i tantes coses així.

Però, mentre això no sigui possible (i hem de seguir lluitant per aconseguir-ho) no hi pateixo gens perquè Espanya guanyi, igual que no hi patiria si hagués guanyat Alemanya, Turquia o Portugal... amb la diferència que (de moment) Xavi, Puyol, Capdevila, Cesc, Sergio García y Navarro jugaven a la selecció veina. Que, de 23 seleccionats, 6 fossin catalans, tenia el seu morbo i que no hi hagués ni Raul ni Guti encara més :-))

Assumpta ha dit...

Epssss... aclaro que sóc nacionalista "exercent", de les que parla català a qualsevol lloc (Fins i tot a la RENFE!!) Però vull dir que hem de mirar de no agafar actituds com les que agafen "ells" :-)

Les Coses són com Som ha dit...

Teniu una coseta al meu blog, recolliu-la!!!!

españa ha dit...

podemosssssssssssssssssssss

agitador ha dit...

Soy madrileño y me encanta Cataluña. De hecho, no descarto acabar mis días allí y además estoy estudiando catalán.

Del mismo modo no me opongo a que exista una selección catalana. Aunque realmente dudo que realmente os convenga si partimos de la base de que haría falta una liga catalana en la que, siendo sinceros, solo habría dos equipos decentes (Barça y Espanyol) a menos que se quiera incluir a Baleares y Valencia, y no sé hasta que punto estarían de acuerdo estos últimos.

Pero no que no alcanzo a entender es por qué muchos catalanes no queréis que gane la selección española.

Al fin y al cabo, de momento, es la única en la que pueden jugar los seis catalanes que han ido.

1saludo

Radio ha dit...

Hola a todos,

me da verdadera lástima leer los comentarios que leo. De verdad. Lástima, lástima.....
Mi abuela era catalana. Yo soy aragones. Y español. Sí. Aunque duela. Soy español. Somos españoles. Y punto.

Y a partir de aquí, me parece perfecto que queráis mantener unas costumbres, un precioso dialecto como el catalán, un sentimiento....pero.... que os de asco España, la bandera, que gane la Eurocopa.....
A dónde estamos llegando???.
Creeis verdaderamente que es sano??
Realmente pensais y sentis así??

Me da verdadera lástima.
España es un país precioso. Con un clima, costumbres, comida, etc increíble. Capullos hay, muchos, pero como en todas partes.

Lo que quereis es una utopía. Cataluña, afortunadamente, no sería nada sin España. Y lo sabeis.

Luchar por lo que verdaderamente creeis, pero no infundais odio joder.
Pensar en los niños del futuro. No sabeis lo que les va a deparar el mañana. Y si, por motivos de trabajo, amor o cualquier otro se tienen que ir a vivir a Madrid, Sevilla, La Coruña...... Irán con odio??....con "fastic"...???

Como dije al principio, mi abuela era catalana, de pura cepa. Se enamoró de un aragonés, y os aseguro, que ha sido de las mejores personas que conocí en mi vida. Era amor, cariño y respeto por las personas.
Infundir eso a los niños.
Os aseguro que lo agradeceran el día de mañana.

Un saludo a todos.

Nacho ha dit...

Ay... los nacionalismos que miedo me dan... Probad a preocuparos por otras cosas, se vive menos amargadamente :). Sort y pau!