Són les meves nenes, i sempre ho seràn, la gran, el Tete, la de l'esquerra (si, és femella i té nom de mascle), és la meva preferida.
Ahir, abans d'anar a jugar el partit de bàsquet, vam dir amb el Lluís que fariem per sopar un bon entrepà, ell de cansalada, i jo de butifarra negra...ho tenia coll avall, i surtint del partit...missatge a la bústia de veu:
Hola carinyo...que...si vols entrepà...hauràs d'anar a comprar pa, perquè la Fosca... s'ha menjat tota la barra de quart, la meva cansalada i el fuet que ens ha portat la teva mare...diria que has estat tu, després d'agafar l'aigua pel partit, que no has tancat la porta de la cuina..
Ja podeu imaginar la ràbia que tenia dins no? evidentment no vaig anar a comprar pa a les 22h de la nit, i el sopar es va reduir a llet amb cereals. Val a dir, que qui la lia, és la Fosca, però el Tete també va participar en la malifeta, així que castigades sense sopar (perquè ja tenien la panxa plena) i sense esmorzar..
3 comentaris:
Jeje si que son terribles, per sort la Lluna de moment no ha fet cap d'aquestes.
La veritat és que no m'agraden massa els gossos, però aquestes són molt maques! (tot i q molt trapelles)
juasjuasjuasjuas!!!! ja deu venir d family això, que tu també ets trapellaire eh? que ens coneixem jeje. Aix, que les fas parir? jijiji, avisa'm!!!
Publica un comentari a l'entrada