Tothom a vist l'Anna, els nens i nenes flipaven, feien comentaris tipus: oohh, que mona.. ohh, que petita, ohhh quan temps té? ohhh, se parece a ti Anna! ohhh, que ojos.. hehehe, haurieu de veure les cares que feien, no té preu... molts em deien: Anna que nos vas hacer clase hoy? por fi... me'ls hagués menjat a tots, i quines abraçades, i m'han petonejat tant com han pogut...són tan macos.. ELS TROBO MOLT A FALTAR.
Ara mateix ploro i tot, perquè m'omplen taaaaaaaan, i ara entenc a la Zel, és molt dur estar separat d'ells, i em direu: però si estàs amb la teva filla, que és el més bonic i millor que t'ha passat mai.. però és diferent, l'Anna encara és molt petita, però aquelles cares, aquells somriures, aquelles abraçades que he sentit avui... en fi, així és la vida, perquè al maig, quan m'incorpori un altre vegada, no ho faré on estava, a Terrassa, sinó que no ho sabré fins el dia de nomenaments, així que.. quan l'Anna sigui una mica més gran, hi tornaré anar, perquè la vegin (l'excusa per veure'ls jo).
La tarda ha estat cansada, l'Anna no ha dormit, i no m'ha deixat fer gaire cosa, les nenes (les gosses) dormien placidament al menjador, i ha estat una tarda trista...d'aquelles que costen i costen de passar, però en fi, ara que quasi bé ja és la 1 de la nit, el meu marit, el Lluís, m'ha tret un somriure d'orella a orella, tan simple com enviar-me una fotografia d'una cosa que m'agrada..
i ara m'acaba de dir, mira, una altre.. és tan tan taaaaaaaaaaaan el meu home... no sé què faria sense ell.
M'agrada molt el nou 600, i tenir aquest, seria la bomba...
o aquest altre...
6 comentaris:
Si que enganxen a vegades els nens si.
Veus, reina dolça? Si és que jo els enyoro molt i molt, i ells pobrets sé que també (que quedi entre tu i jo) però les companyes em diuen que algun està com mig perdut... és que quan els tens tantes hores al dia, dines amb ells, els expliques contes havent dinat, són tan teus...
Disfruta de la teva flor preciosa, però...Després passarà i ho has de viure intensament!
Petons, reina!
Ets afortunada de poder fer una feina que t'apassiona tant Anna!! És molt normal que els trobis a faltar i potser no els tornaràs a tenir a ells però segur que en tindràs d'altres que t'abraçaran com ells i pensa que ni tu els oblidaràs ni ells a tu!!
Elimina els comentaris, elimina! jajajajaja. Sembla que la censura està de moda! Fas el mateix amb els alumnes? quan no t'agrada el que diuen o escriuen mires cap una altra banda? :D
Però bé, què s'ha d'esperar d'algú que publica un DNI amb totes les dades, adreça completa inclosa! S'ha de ser ruc !
no m'agrada la gent que no dóna la cara,i que a sobre critica els meus escrits. Amb els meus alumnes intento interactuar,i precisament si escriuen quelcom que no m'agrada serà perquè ho haig de corregir.veus amb això del dni t'haig de donar la raó,hagués jurar que la part del darrere no hi era. Ja ho modificaré.no sé de què t'amagues.
Publica un comentari a l'entrada