19 de des. 2010
avui hem dinat clotxa!
La Clotxa
La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar el diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.
Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.
La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.
Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.
Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s¿està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d¿un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre. Bon profit.
La nostre clotxa avui per dinar
12 de des. 2010
11 de des. 2010
El TETE, una gossa única.
Guapa, intel·ligent, pesada, inquieta,interessada, llesta, ràpida...i no acabaria, perquè des de sempre has estat única. Ahir ens vas deixar, el teu cor va deixar de bategar després de 13 anys. Ja no podies més, tenies moltes coses, la tiroides, la leishmania, tumors invasius, enfermetat de coagulació...tot i això has i hem lluitat fins al final.
Vas arribar a les nostres vides fa 6 anys, et vam adoptar perquè els cunyats es canviaven de casa, i tu et vas quedar a la casa vella, i nosaltres vam arribar. Has estat el nostre primer gos. Anàvem a tot arreu amb tu, encara recoro "discusions" amb el Lluís perquè jo volia anar a tot arreu amb tu, i no podia ser.
El que et tornava boja era banyar-te, no he vist gos que li agradés l'aigua tan com tu Tete, senties el soroll de l'aigua, i frisaves per saltar. Ens ho vam passar molt bé amb tu, a la Vall Fosca. Ahir ho dèiem amb el Lluís, que entraves a tots els llacs, i que no paraves d'anar amunt i avall, i evidentment acabaves morta.
Per no dir totes les banyades al llac dels Angles, i més tard amb la Fosca, et trobarà molt a faltar la Fosca, has estat una mare i amiga per ella, està molt trista, i tot el dia està amb nosaltres i les nenes,elles també et troben a faltar.
No hi haurà mai un gos com tu Tete, moltes gràcies per tot, ens has demostrat moltes coses, has sigut molt pacient, creient, sempre ens has entès, i sempre ens has estimat. Nosaltres, siguis on siguis, sempre t'estimarem Tetinu, jo no volia que marxessis, perquè t'estimo molt, però és llei de vida, i tu has durat 13 anys, 6 dels quals has estat amb nosaltres i has sigut molt feliç, segueix així Tete, feliç, sempre et recordarem.
t'estimem molt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)