El bloc de l'Anna i el Lluís

La capsa de l'Anna

2011-06-29T22:34:00.000+02:00

Durant l'any hem fet mooooooltes activitats a l'escola, i fa molt temps ens van demanar que portéssim una capsa amb la nostra foto, i l'altre dia la Carme ens la va entregar tooooota plena de toooootes les coses que havíem fet la classe dels cargols. Ja veureu com us agradarà ;)

Lo que hay que saber en el siglo XXI

2011-06-09T00:40:00.000+02:00

Lo que hay que saber en el siglo XXI

'Crepuscle' torna a arrasar als MTV Movie Awards

2011-06-06T12:09:00.000+02:00

'Crepuscle' torna a arrasar als MTV Movie Awards

Univers Groc: Albert en el Hormiguero

2011-06-05T19:43:00.000+02:00

Univers Groc: Albert en el Hormiguero: "Mundo de las Series ens ha publicat al mur de Facebook el video de quan l'Albert Espinosa ahir va estar al Hormiguero."

2011-05-15T16:46:00.000+02:00

La Mona!!! padrins i apadrinats/apadrinades!!

2011-05-03T15:43:00.001+02:00

És primavera!!!

2011-04-05T20:37:00.001+02:00

els polseres a el divendres :)

2011-03-29T10:08:00.007+02:00

Dia del Libro 2011: Cuando un niño no lee, la imaginación desaparece

2011-03-28T22:26:00.000+02:00

Dia del Libro 2011: Cuando un niño no lee, la imaginación desaparece: "Cuando un niño no lee, la imaginación desaparece. Esta idea se desarrollaba en vídeo sencillo pero impactante, que se puede ver a continuaci..."

El Lluís a la opo de bomber!

2011-03-28T13:00:00.002+02:00

2011-03-22T19:55:00.001+01:00

Albert Espinosa a Catalunya Ràdio

2011-03-20T23:08:00.004+01:00

Redes para la Ciencia » Redes 87: El sistema educativo es anacrónico

2011-03-15T10:30:00.000+01:00

La nova novel·la de l'Albert Espinosa!

2011-03-14T13:46:00.002+01:00

saps dir-ho en català?

2011-03-11T15:37:00.003+01:00

Àstrid Bierge

No hi ha res que m'interessi més que les paraules. És com una malaltia.

Sóc incapaç de llegir un llibre i no anotar les paraules que no conec per després buscar-les al diccionari i apuntar-ne la definició, i si les deixo passar, tinc una gran sensació de pèrdua, com si fiqués diners dins d'una butxaca foradada. De moment el rècord se l'emporta Difunts sota els ametllers en flor, d'en Porcel, que em va fer treballar com una negra.

Cada cop que m'atreveixo a obrir les Petites Proses Blanques de Salvador Espriu, ho deixo córrer a la segona línia perquè veig que em tornaria boja. Ara que vaig curta de temps tinc acumulades unes 500 paraules, però el fet de tenir-les escrites, localitzades, a punt per ser desvetllades, em tranquil.litza.

A part de les paraules boniques o estranyes, m'interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N'hi ha per donar i per vendre! A la bossa sempre porto paperots amb castellanismes anotats que m'assalten mentre estic al tren o pel carrer.

Fa uns dies, la pregunta 'com coi es deu dir això en català?' em va envestir a mitja dutxa, i vaig sortir tota xopa i amb el cap ensabonat per anotar-la i no oblidar-me'n. Era la paraula
retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladuríes i en canvi enraonies o parlaries ens sonen
estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me la setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Un cop, amb la Sílvia, vam arribar a aquesta definició: 'Tenint en compte el que hi ha, és bastant'. Tenint en compte que ja som molts els que ens hem educat en català, Déu n'hi do, com el parlem, de malament. Si ens estiméssim més la nostra llengua, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).

We are Catalans (Subtítols en català)

2011-03-03T22:34:00.000+01:00

Gerard Piqué H.E. by Mango

2011-03-03T22:32:00.000+01:00

Gerard Piqué H.E. by Mango

L'Anna ja té MIC !!!

2011-02-19T18:30:00.000+01:00

2011-01-18T15:51:00.000+01:00

Una sèrie a Tv3 de l'Albert Espinosa!!!

http://criatures.ara.cat/blog/2011/01/17/la-vida-dels-nens-hospitalitzats-en-una-serie-de-tv3/

Blog de Eduard Punset » “La ansiedad tiene un efecto positivo al volante”

2010-12-19T22:47:00.000+01:00

Blog de Eduard Punset » “La ansiedad tiene un efecto positivo al volante”

avui hem dinat clotxa!

2010-12-19T22:36:00.000+01:00

La Clotxa

La clotxa és un plat tradicional de la comarca de la Ribera d'Ebre, els seus orígens es perden en el temps.

Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar el diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.

Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.

La clotxa, és fàcil de preparar, doncs el pagès s'estalviava la feina de cuinar i amb unes poques brases podia elaborar aquest nutrient menjar, on la "sardina de casco" o arengada acompanyada del tomàquet, l'all i la ceba, li donen un sabor exquisit i difícil de trobar a la cuina actual.

Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o a les manifestacions col·lectives com aplecs o romiatges. Darrerament algun restaurant de la comarca ha incorporat la clotxa a la seva carta de plats tradicionals.

Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s¿està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva de la Ribera d'Ebre, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar. Una vegada coneguda la recepta tradicional també hem de dir que la imaginació pot formar part de la preparació del menjar, aquí és on altres ingredients poden entra a formar part de l'elaboració d¿un dels plats que sens dubte té un futur esperançador dins de la cuina tradicional de les comarques de l'Ebre. Bon profit.

La nostre clotxa avui per dinar

un altre del punset, molt interessant pels educadors!

2010-12-12T22:26:00.000+01:00

http://www.rtve.es/television/20101205/no-molestes-mama-estoy-aprendiendo/381903.shtml

mireu-lo! val la pena!

El TETE, una gossa única.

2010-12-11T00:25:00.000+01:00

Guapa, intel·ligent, pesada, inquieta,interessada, llesta, ràpida...i no acabaria, perquè des de sempre has estat única. Ahir ens vas deixar, el teu cor va deixar de bategar després de 13 anys. Ja no podies més, tenies moltes coses, la tiroides, la leishmania, tumors invasius, enfermetat de coagulació...tot i això has i hem lluitat fins al final.

Vas arribar a les nostres vides fa 6 anys, et vam adoptar perquè els cunyats es canviaven de casa, i tu et vas quedar a la casa vella, i nosaltres vam arribar. Has estat el nostre primer gos. Anàvem a tot arreu amb tu, encara recoro "discusions" amb el Lluís perquè jo volia anar a tot arreu amb tu, i no podia ser.
El que et tornava boja era banyar-te, no he vist gos que li agradés l'aigua tan com tu Tete, senties el soroll de l'aigua, i frisaves per saltar. Ens ho vam passar molt bé amb tu, a la Vall Fosca. Ahir ho dèiem amb el Lluís, que entraves a tots els llacs, i que no paraves d'anar amunt i avall, i evidentment acabaves morta.
Per no dir totes les banyades al llac dels Angles, i més tard amb la Fosca, et trobarà molt a faltar la Fosca, has estat una mare i amiga per ella, està molt trista, i tot el dia està amb nosaltres i les nenes,elles també et troben a faltar.

No hi haurà mai un gos com tu Tete, moltes gràcies per tot, ens has demostrat moltes coses, has sigut molt pacient, creient, sempre ens has entès, i sempre ens has estimat. Nosaltres, siguis on siguis, sempre t'estimarem Tetinu, jo no volia que marxessis, perquè t'estimo molt, però és llei de vida, i tu has durat 13 anys, 6 dels quals has estat amb nosaltres i has sigut molt feliç, segueix així Tete, feliç, sempre et recordarem.

t'estimem molt

Blog de Eduard Punset

2010-09-30T23:27:00.002+02:00

Blog de Eduard Punset

Nuevo podcast de Redes para móviles y reproductores multimedia

2010-07-02T10:20:00.000+02:00

Nuevo podcast de Redes para móviles y reproductores multimedia

molt bo

2010-06-21T20:07:00.000+02:00

Redes (20/06/10): La revolución educativa

La fosca a la tv

2010-06-16T17:30:00.000+02:00

la nena petita de casa

2010-06-09T15:33:00.001+02:00

hola a tothom!!!!

CRÒNICA DEL PART

2010-06-04T18:11:00.002+02:00

JA ÉS AQUÍ LA MARIONA!!!

DIA 30 DE MAIG (dia que vaig néixer, fa 27 anys)

Crònica del part

Les 21h del vespre, preparats per anar a sopar al Canaletes, un lleuger mal de panxa, ( com molts altres suposats quan tinc ganes de fer "popó"), entrem al rest i segueixen, una mica més forts.... Ja són contraccions... 22:30, trucada a l'hospital per dir q tinc contraccions però van de cada 3 min, o 7 o 10... I per no fer el paperina, truquem i ens diuen q fins q no siguin cada 5 min i durin un minut (duraven de 10 a 20") res.... 23:15, sortida del rest pq m'haig d'anar aixecant tot menjant xipironets brutalment bons, del mal. Paguem, donem explicacions i marxem cap al cotxe. Arribem a casa 23:45 i les contraccions cada 15 min... Fins les 1'30-2 cada vegada són més fortes, fins q en vénen 2 q flipes cada 5 min... I a les 2'20 surtim cagant llets cap a l'hospital de terrassa... ( el Lluís flipat amb el cotxe, com si portés el camió de bombers i evidentment amb els crits q feia... Molt i molt forts per cert...)
Arribada a l'hospital 2'35 aprox, puc dir el meu nom a recepció, m'acompanya el segurata cap als paritoris pq mirin com vaig, m'aturo amb el segurata, pk em diu: si quieres dame la mano... Li apreto la mà, un cop passada la sala d'espera, ja q tothom mirava i pam, contracció q flipes, els crits eren espectaculars de forts... Em feia molt mal, les noies flipant surten espantades i rient del pal, vaya tela amb la pava aquesta... Pujo a una camilla d'un salt i em porten a mirar si estava dilatada, evidentment seguia amb els crits, crec q m'han sentit des del caribe, i demanant l'epidural... Quan la noia em diu: NO TE LA PUC POSAR PQ JA ESTÀS DE PART I SORTIRÀ JA! imagineu la meva cara no??? a la següent contracció crido més, ja estic parint, a "lo vivo", crits brutals, fent molta força, molta i pillada a una barra de canto, pq m'anava millor... El lluís pobret anava dient: són normals aquests crits???jajajajaja, i les noies dient: no.. Pk tothom pareix amb epidural, no et fot! Jo hagués pogut!! En fi, a les 3h del matí, 4 apretades, i la Mariona ja sortia...moment màgic!!! El Lluís i jo super contents i flipats, pq era com si fos la primera vegada... Bé, és q era la primera vegada, l'Anna va sortir i va anar a neonats directe...

Hi havia noies q estaven esperant parir, q havien demanat q no volien epidural... Jajaja, al sentir-me a mi... S'ho van plantejar, jajajaja

Cosida de dos puntets de res, la Mariona a la teta, i veure la família esperant-nos, amb l'Anna tb clar... BRUTAL!

Ara la Mariona dorm, és molt bona i estem molt bé! Farem anys el mateix dia, cosa q mira, m'he n'estic fent a la idea, pq no volia, i sempre ho celebrarem juntes i farem un gran festival! Jajajaja

Petooooooons!!!!

FINS ARA MEG

2010-05-24T15:36:00.005+02:00

Fa temps que et vaig conèixer,i mai havia vist un gos tant gran com tu, vaig al·lucinar, primer vaig tenir una mica de respecte cap a tu, perquè clar, eres el gos del meu "amic" quan et vaig descobrir, i tot i que els gossos m'encantaven, eres enorme. Poc a poc, et vaig anar coneixent, i vas demostrar-me que eres gran si, però sobretot de COR, eres una passada Meg, com una gosseta com tu, podria ser així, quietona, juganera, fineta...recordo quan et donava menjar, un trosset de pa, per exemple, no he vist gos més cuidadós que tu a l'hora d'agafar el menjar de la mà, i de la boca, que també te'l donava així, desconfiaves una mica, però finalment, l'agafaves...
Saps que me'ncantava de tu i que mai oblidaré? no sé si cap altre gos ho farà a la família, però a mi quan m'ho feies, m'agradava molt. Eres la millor llepadora de dits del peu! Genial, començaves a llepar, i no sé què hi trobaves, però t'encantava...i a mi també :) .

No oblidaré les estones que hem passat estirades a terra, mirant-nos, com et feia pobreta, et tocava el morrito, el cap, i la teva super panxa rosada...
No oblidaré com t'agradava quan t'acariciava el llom de l'esquena i t'encantava i feies aquelles alegries teves amb tot el cap i el cul.
Tampoc quan et palpava i notava alguna cosa rara, algún bulto, o una paparra que se t'havia engantxat, i corria a treure-te-la...

Has pogut conèixer la nostra filla, l'Anna, que ara ja sabia cridar-te, tot i que la "ge" encara no la sap dir, i ella et diu ME, i cada vegada que baixa les escales de casa, et crida perquè veu una foto teva...llàstima que la Mariona, no t'ha pogut conèixer, però t'ha sentit, ha tingut la sort que fa una setmana eres a casa nostre, i et va sentir bordar,respirar, i també la vas llepar a través de la meva pell. Li parlarem molt i molt de tu...

Avui ens has deixat Meg, i mai t'oblidarem, perquè com diu el Lluís, ets i sempre seràs el millor gos del Món Mundial. T'ESTIMEM MEG.

L'Anna ja camina :)

2010-04-22T19:13:00.002+02:00

geocatxing

2010-03-18T17:36:00.001+01:00

sóc pallassa

2010-03-14T18:53:00.000+01:00

Un nadó de 275 grams, el nen prematur més petit del món que sobreviu

2010-03-04T23:50:00.004+01:00

L'experiència mèdica constatava que un nadó prematur amb un pes inferior als 350 grams moria poc temps després de néixer.
A Göttingen, a Alemanya, es va haver de fer una cesària a una dona en la seva vint-i-cinquena setmana de gestació. El nadó pesava només 275 grams, però tot i això, va poder tirar endavant, i s'ha convertit en el nen prematur més petit del món que sobreviu.
El nadó va néixer el 25 de juny passat a la clínica universitària de Göttingen. Es tracta del quart nadó al món que aconsegueix sobreviure amb un pes tan baix, el primer de sexe masculí. I és que segons els experts, les possibilitats de supervivència en les nenes prematures són un 25% més elevades.

La mare del nadó va anar a la clínica per complicacions en l'embaràs. Els metges van intentar endarrerir el part per les poques setmanes de desenvolupament del petit, però finalment no hi va haver cap més opció que fer una cesària. Afortunadament, el nadó no va tenir complicacions greus com, per exemple, vessament cerebral o infeccions, ha explicat un dels doctors que el va atendre.

El petit va ser donat d'alta després de passar sis mesos a la Unitat de Cures Intensives i amb un pes de 3,7 quilos. Per evitar problemes de mobilitat i neurològics, el petit serà sotmès a controls mèdics periòdics i a sessions d'estimulació precoç.

http://www.3cat24.cat/multimedia/jpg/8/9/1267723317198.jpg

L'escriptor Jordi Cervera escriu una novel·la a Twitter

2010-01-14T20:14:00.000+01:00

Actualitzat a les 19:04 h 14/01/2010

L'escriptor Jordi Cervera ha començat una novel·la a Twitter, una eina que es caracteritza perquè els missatges que s'hi emeten estan limitats als 140 caràcters. En realitat, es tracta d'un encàrrec de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que amb aquesta acció vol promoure la setmana BCNegra, una trobada dedicada a la novel·la negra que Barcelona acollirà a partir del dia 1 de febrer.

A diferència d'altres precedents, en què un autor "retalla" la seva obra en porcions de com a màxim 140 caràcters, Cervera explica al 3cat24 que ha optat per convertir cada entrada en una escena. No té un pla decidit de la trama, que evolucionarà en funció de les rèpliques que facin els usuaris. "Això m'obliga a ser sintètic i a prescindir de moltes coses, però queda molt Twitter", assegura.

Cervera admet que no feia servir Twitter i que hi va entrar poc abans de començar aquest projecte, per entendre com funciona l'eina, però això no l'espanta. "Serial Chicken" va començar ahir, amb l'aparició d'un pollastre mort, i el seu autor publicarà cada dia cinc micropeces fins al dia 5 de febrer.

La trama gira al voltant dels múltiples assassinats que ha comès als carrers de Barcelona... una gallina. A més, els usuaris de Facebook podran seguir aquesta novel·la breu i negra i està previst que n'hi hagi imatges a Flickr. La situació es podrà seguir a través de Google Maps.

Com era de preveure, al final de tot l'obra tindrà una edició impresa, passant del format innovador del microblòguing al tradicional del llibre amb tapa dura.

Molt bo!!

2010-01-12T19:00:00.000+01:00

Sí, ¡yo soy el de Educación Física! Formo parte de un cuerpo especial, de un grupo de docentes privilegiados, de un una banda de ilusionados, de los que conectan con sus alumnos, de los que valoran la educación en toda su globalidad, de los que tratan de mejorar día a día, de los que se sienten solos en los Claustros, de los que las familias no solicitan su acción tutorial, de los que pasan frío y calor por esos patios, de los que todavía les queda mucho por aprender, de los olvidados por la administració

n... Si, soy el de Educación Física.

Cuando los cimientos de la escuela se tambalean porque sus enseñanzas han dejado de interesar a nuestros alumnos, la Educación Física se muestra como uno de los pilares que aún la sostienen. Los niños vienen al cole de otra manera cuando toca "gimnasia". Llegan con ilusión y motivación. ¿Qué se le habrá ocurrido al maestro? ¿Maestro que vamos hacer hoy?. Esas preguntas nos llenan de satisfacción y aumentan nuestra maltrecha autoestima. Es entonces cuando nos colgamos la placa en el pecho, como si Sherif se tratara. ¡Somos los de Educación Física!.

Con nuestros alumnos nos sentimos importantes porque ellos nos valoran. Cabalgamos de clase en clase como un "Llanero solitario", porque somos los de Educación Física. Nuestros alumnos están ávidos de dar su clase de Educación Física, recogen rápidamente los libros y sus enseres en cuanto abrimos la puerta del aula, esas caras aburridas se transforman, los ojos le brillan, echan chispas, en sus rostros se empiezan a dibujar sonrisas, están impacientes, se mueven de las sillas, se nota un cierto nerviosismo por salir al patio cuanto antes, ha llegado el de Educación Física.

Somos especiales porque nuestra asignatura es especial, aprovechemos su motivación intrínseca. No dejemos escapar esa gran oportunidad educativa. Apriétate el cinturón, colócate bien la placa, ajústate el sombrero y vamos a jugar, vamos a crear situaciones de aprendizaje en donde los niños se sientan a gusto, seguros, ilusionados, con ganas de moverse...

Aprovechemos la motricidad para educar, formemos personas competentes, trabajemos sus emociones y sus relaciones sociales, hagamos de ellos personas más autónomas y autosuficientes, mejoremos su autoestima, fomentemos su creatividad, desarrollemos su capacidad de esfuerzo...

Olvidemos nuestras frustraciones profesionales, esquivemos las zancadillas que nos pone la sociedad, ignoremos los prejuicios sobre nuestra área. Somos como los "Hombres de Harreson" o el "Equipo A", como Chuck Norris, Rambow o Superman. Sintámonos orgullosos de lo que somos. Te vuelvo a decir, somos un cuerpo especial.

Nos reducen los horarios, se nos marginan de las competencias básicas, ¿y la competencia motriz, dónde está?, la especialidad desaparece de la formación universitaria de magisterio,¿ a dónde vamos a ir a parar?... Quieren alumnos competentes, ¿pero en qué? En lengua, matemáticas y en el conocimiento e interacción con el medio. ¿Y las otras cinco competencias? ¿Quien las va a desarrollar? ¿Cómo puede interactuar un niño desde su pupitre? ¿Como puede mejorar su autonomía personal si no ha desarrollado sus cualidades y habilidades y destrezas motrices? ¿Cómo puede interactuar con los demás si sólo puede relacionarse con los compañeros de las mesas que hay a su alrededor?...

Está claro que somos un "grano en el culo" para la administración, entorpecemos los horarios, nos tienen que suplir las bajas con otros especialistas, no lo pueden hacer con los de apoyo o con otros docentes del centro. Ahora todos generalistas y volvemos al dicho de antes "El maestro Liendre de todo sabe y de nada entiende". Sí, en eso parecer ser que consiste una educación de calidad, en crear un profesorado más técnico (la carrera durará 4 años), pero menos especializado en nada.

¡Somos los de Educación Física! Desafortunadamente que poco nos quedará por serlos. Nos están pidiendo la placa y el arma, pero si al final todos somos generalistas, no olvidéis vuestras raíces, porque ¡Somos los de Educación Física!

Juan Carlos Muñoz Díaz

CAMPAÑA POR EL ORGULLO DE SER DOCENTE DE EDUCACIÓN FÍSICA. PÁSALO....

BON ANY!!!

2010-01-01T15:44:00.002+01:00

gallina vecchia....

2009-10-25T11:50:00.002+01:00

CAMPIÓ DEL MÓN 2009

Els tennistes espanyols, en contra de Barcelona com a possible seu de la final de la Copa Davis - Actualitat - sms25.cat

2009-10-10T16:13:00.001+02:00

Els tennistes espanyols, en contra de Barcelona com a possible seu de la final de la Copa Davis - Actualitat - sms25.cat

Posted using ShareThis

els castellers de vilafranca

2009-10-04T11:15:00.001+02:00

Els Castellers de Vilafranca han aconseguit una fita històrica en el món casteller en aconseguir carregar i descarregar a Reus el cinc de vuit amb agulla, un castell que no s'havia fet mai fins ara. L'han descarregat en la tercera ronda de la Diada del Mercadal, que s'ha celebrat aquest dissabte a la capital del Baix Camp. Abans ja havien completat amb èxit i sense gaires problemes un tres i un quatre de nou amb folre. Els verds han despertat l'admiració dels més de 4.000 assistents congregats a la plaça del Mercadal. L'altra colla destacada de la diada ha estat la Colla dels Xiquets de Reus, que ha aconseguit descarregar el tres de vuit.

Siguem ecològics, fem pipí a la dutxa‏

2009-09-29T11:16:00.000+02:00

Siguem ecològics, fem pipí a la dutxa

mitjançant Espai Internet el 27/09/09

I avui acabem amb una iniciativa ben curiosa. Aquesta és la web xixinobanho, on una ONG ecologista brasilera ens proposa ni més ni menys que fem pipí mentre ens dutxem, per estalviar aigua corrent. La web inclou divertides animacions i un anunci on les siluetes de diferents personatges -com Ghandi o Hitchcock- orinen mentre es dutxen. La seva enquesta diu que tres de cada quatre persones ja ho fan. Segons els seus càlculs així s'estalvien uns 4.800 litres anuals per persona. Diuen que fer-ho no és antihigiènic ja que, de fet, l'orina està formada per un 95% d'aigua. El problema, diuen, no és l'escassetat sinó el malbaratament.

gps per buscar bolets!

2009-09-25T08:54:00.000+02:00

Un GPS per buscar bolets

Garmin, la principal empresa mundial de GPS, acaba de treure al mercat un GPS per als afeccionats als bolets. El nou Oregon 300-Bolets, d'edició limitada i disponible en català i castellà, inclou una base de dades amb informació i imatges sobre els cent bolets més comuns. En l'elaboració de la base de dades hi han col·laborat micòlegs de reconegut prestigi, associacions de micologia i membres del programa de TV3 "Caçadors de bolets".

El GPS inclou nombroses fitxes de bolets amb el seu nom comú, el nom en llatí, la família a la qual pertany, una breu descripció i una clara foto identificativa, per facilitar sobre el terreny el reconeixement i la selecció dels bolets. A més, l'Oregon 300-Bolets és capaç de memoritzar les millors ubicacions per a la recerca de bolets, així com el camí de retorn a casa o al cotxe, en la seva memòria interna de 850 Mb, ampliable mitjançant targeta microSD. Pot guardar 1.000 "waypoints", 50 rutes i 10.000 punts o 20 "tracks".

A part de la base de dades de bolets, el nou GPS es caracteritza per la seva pantalla tàctil a color de 3 polzades, que funciona fins i tot amb guants i que ofereix una visibilitat perfecta fins i tot amb llum solar directa. Amb una interfície molt intuïtiva i fàcil d'usar, inclou un receptor GPS d'alta sensibilitat que permet conèixer la localització exacta en tot moment, fins i tot en zones arbrades o valls profundes. Compta així mateix amb la tecnologia HotFix, per obtenir el senyal del satèl·lit a major velocitat. També disposa de brúixola electrònica per orientar-se a la muntanya i altímetre baromètric.

A més, el Garmin Oregon 300-Bolets és compatible amb BaseCamp, el programari per a cartografia topogràfica de Garmin que facilita la planificació i gestió de les rutes i la seva transferència de l'ordinador al dispositiu mitjançant connexió USB. El micòleg podrà així mateix compartir la informació de les noves ubicacions amb els seus companys gràcies a l'intercanvi sense fil de "tracks" i "waypoints" amb altres unitats.

L'Oregon 300-Bolets, que està alimentat per dues piles AA i té una autonomia de 16 hores, porta preinstal·lat un mapa bàsic mundial amb ombrejos i relleus detallats i permet afegir la cartografia topogràfica "TOPO- Espanya", així com la de carreterES CityNavigator o la nàutica BlueChart g2- a través de la seva ranura per a targetes microSD.

El Garmin Oregon 300-Bolets, tant en català com en castellà, es comercialitza al preu de 429 euros, IVA inclòs.

indignant

2009-09-02T22:50:00.000+02:00

Palma
Un jove denuncia diversos guàrdies civils per agredir-lo en parlar català

Un jove mallorquí ha denunciat diversos guàrdies civil per agressió. El motiu: parlar en català. El 7 d'agost passat, Ivan Cortés i la seva parella es disposaven a agafar un avió. Havien passat el control de passatgers de l'aeroport de Palma quan diversos agents els van demanar la documentació i els van començar a fer preguntes. En respondre en català els policies es van emportar el noi a una habitació i el van colpejar al cap, el llavi i a l'estómac.
Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els van preguntar per la seva adreça. Els dos van respondre en català. Els agents els van obligar a repetir les respostes fins que un li va agafar la documentació i amb to agressiu li va dir: "Háblame en español", ha explicat el jove en una roda de premsa a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.

El noi va dir-ho llavors en castellà. Els policies van agafar-lo i el van fer entrar en una habitació. Amb la porta oberta, el van colpejar al cap, l'estómac i a la boca, on li van fer una ferida. Després de l'agressió Iván Cortes assegura que els agents li van explicar que havia estat una falta de respecte parlar-los en català.

Un cop al seu lloc de destí el jove va desplaçar-se a un centre mèdic, on li van fer un informe de lesions, i quan va tornar a Palma Ivan Cortés va denunciar els fets davant la Policia Nacional i després davant del jutjat.

L'Obra Cultural Balear considera aquesta agressió un cas "gravíssim de discriminació lingüística" i afirma que es tracta de fets comprovables amb les gravacions de la xarxa de càmeres de l'aeroport.

ja el tinc!!!!

2009-08-31T00:00:00.003+02:00

Meu!! el regal del nostre aniversari ja ha arribat!!! moltes gràcies amor meu!!!

ja li va bé el nom...

2009-08-30T23:14:00.002+02:00

tot passenjant per sant feliu...

molt adient eh...

com embotellar vi a casa

2009-08-27T23:24:00.004+02:00

geocatxing a la ràdio

2009-07-26T23:52:00.003+02:00

a RAC1, clikeu sobre RAC1 i busqueu l'emissió Via lliure a les 11h
és al minut 36:20

molt bo

2009-07-17T10:03:00.001+02:00

gràcies Xavi!

he guanyat!!

2009-07-05T16:19:00.003+02:00

el blog l'illa dels llibres ens proposava això el dia 17 de juny:

DIA 5 DE JULIOL DARRER DIA PER PARTICIPAR EN EL CONCURS PER ACONSEGUIR ENTRADES PER L'AQUARIUM

El dia 5 de Juliol serà el darrer dia pèr poder participar en el concurs que hem endegat a L'illa dels llibres i que us pot fer guanyar 2 entrades dobles per anar a L'aquarium de Barcelona.

Si voleu participar heu d'enviar un correo eletrònic a illadelsllibres@hotmail.com i ens recomaneu una lectura per aquest estiu.
Falten pocs dies i el premi s'ho val!

i jo vaig participar-hi!! i resulta que he sigut una de les guanyadores del concurs!! així que el Lluís i jo, anem a l'Acuarium!!

GUANYADORS DE LES ENTRADES PER ANAR A L'AQUARIUM

L'illa dels llibres vol agraïr a tots els participants del concurs
Què ens recomanes per aquest estiu?

L'Anna Mestres i la Mercè Montserrat han estat les guanyadores d'una entrada doble per casdasquna d'elles per anar a l'Aquarium de Barcelona.
L'Anna Mestres ens ha recomanat Enigma Maia de Jordi Sierra i Fabra i la Mercè Montserrat ens recomana Sota l'enclusa del temps de Manel Casals.

vacances

2009-06-29T13:09:00.003+02:00

després de 12 anys treballant el mes de juliol, amb casals o a la piscina, aquest any he dit prou, primer de tot per la meva filla, que ara ja té 7 mesos, i segon que amb l'escola, al juliol faig 2 cursos de 5 dies, matí i tarda i ja estaré!! no té preu! haviam si m'hi poso més i faig més posts! un petó a tots els que passeu per aquí!!

el rei del pop ens deixa

2009-06-26T23:49:00.002+02:00

m'ha fet gràcia

2009-06-15T19:13:00.001+02:00

sabes lo que es un marido DVD?
- Es aquel que se Desnuda, se V uelve y se Duerme
- ¿Y un marido DVD+R ? - Es aquel que se Desnuda, se Vuelve, se Duerme y Ronca.
- ¿Y un marido CD? - Es aquel que Come y Duerme..

Moraleja de la historia: - NO HAY NADA COMO LOS VIEJOS VHS...
¡Varias Horas de Sexo!

ara?

2009-06-15T19:08:00.003+02:00

viva la vida

2009-06-11T00:07:00.002+02:00

M'ha passat el link un col·lega.. i m'ha agradat

vaig al·lucinar

2009-06-06T18:42:00.002+02:00

les 12 del migdia, truquen a la porta, les gosses revolucionades, dos senyors d'uns 50-55 anys, passo com puc entre elles i surto.

Buenos dias - bon dia responc-
tiene usted la bíblia en casa? i jo dic, doncs no, no la tinc.
Pues ve, aquí tiene esta, que ve el índice, nos explica la paz en el mundo, porqué dios es todo poderoso.. (jo ja amb cara de venga va..)i li dic: a si? i perquè es moren cada dia milers de nens a l'Àfrica?porqué usted ya sabe que existe un ser maligno, que hasta que este ser no se vaya, dios no puede actuar como lo haria.. i ja em vaig dir a mi mateixa.. prou.
Educadament, li vaig dir.. miri em sap greu, però no m'interessa, que tingui un bon dia.

Encara no entenc, com a ple segle XXI encara fan això de trucar a les portes i venir amb aquest "cuento".

Respectant als creients, eh.. sense ànim d'ofendre a ningú.

gladiator-barça

2009-06-02T00:49:00.001+02:00

Per s no l'heu vist...la gallina de pieeeeeeeeel!!

porto el barça dins el meu cor

2009-05-29T00:12:00.000+02:00

el triplet :)

2009-05-28T21:25:00.000+02:00

brutaaaaaaaaaaal!!

SOM UN...

2009-05-24T23:03:00.003+02:00

Som el centre del camp
Som la nostra precisió
Som el nostre esforç
Som atacants que defensen
Som defensors que ataquen
Som la nostra velocitat
Som el respecte als nostres rivals
Som el reconeixement dels nostres rivals
Som cada gol que fem
Som els que sempre busquem la porteria contrària

SOM UN

Musical la bella i la bestia

2009-05-22T17:45:00.002+02:00

avui m'han regalat això tan guai!! entrades pel musical!! ole ole!! perquè avui fa 69mesos que estem junts!! moltes gràcies vida meva!!! t'estimo moooooolt!!!

són maques oi?

2009-05-21T09:30:00.002+02:00

Són les meves nenes, i sempre ho seràn, la gran, el Tete, la de l'esquerra (si, és femella i té nom de mascle), és la meva preferida.
Ahir, abans d'anar a jugar el partit de bàsquet, vam dir amb el Lluís que fariem per sopar un bon entrepà, ell de cansalada, i jo de butifarra negra...ho tenia coll avall, i surtint del partit...missatge a la bústia de veu:
Hola carinyo...que...si vols entrepà...hauràs d'anar a comprar pa, perquè la Fosca... s'ha menjat tota la barra de quart, la meva cansalada i el fuet que ens ha portat la teva mare...diria que has estat tu, després d'agafar l'aigua pel partit, que no has tancat la porta de la cuina..
Ja podeu imaginar la ràbia que tenia dins no? evidentment no vaig anar a comprar pa a les 22h de la nit, i el sopar es va reduir a llet amb cereals. Val a dir, que qui la lia, és la Fosca, però el Tete també va participar en la malifeta, així que castigades sense sopar (perquè ja tenien la panxa plena) i sense esmorzar..

gràcies amor

2009-05-11T17:33:00.004+02:00

Són del nostre jardí, i el meu amor, les va tallar i me les va posar en aquest gerro...

t'estimo vida :)

Don Andrés Iniesta

2009-05-07T17:57:00.001+02:00

encara m'emociono cada cop que ho veig...

Quin cap de setmana...futbol..motos..

2009-05-03T20:37:00.004+02:00

Primer de tot el barça..impresionant... jo em quedo amb els gols de Puyol i Piqué

I el millor ... THE DOCTOR..O REI

Millor això....

que no compartir res més amb aquest...hehehe

el rosco de pasapalabra

2009-05-01T00:45:00.001+02:00

és bonissim.. portavem casi els trenta i tants programes seguint-lo...
http://www.mitele.telecinco.es/programas/pasapalabra/75294.shtml?p=20

m'encanta el Neyvi

2009-05-01T00:08:00.004+02:00

Aquest és el nostre cotxe... l'altre dia vam anar a estrenar les rodes noves... és taaaaaaaaaan guapo...

vam aproitar per banyar les nenes al riu :)

la meva rosa de Sant Jordi

2009-04-28T12:07:00.004+02:00

aquí teniu la de l'any passat

i aquí la d'aquest any... és guapissima :)

Cada any la guardo, i la canvio quan el Lluís me la regala :)

també em va comprar un llibre, el primer de la trilogia del Jordi Sierra i Fabra, les filles de les tempestes. (és que els homes que no estimaven les dones, el tinc a mitges ja..engantxadissima )

increíble...

2009-04-13T00:32:00.003+02:00

De tan en tan, compro ossos pels gossos, i els hi donem. El Tete se'l menja de seguida, però la Fosca, va buscant on amagar-lo...doncs bé, sembla increíble, però és cert, el llit estava fet...i mireu:

el coixí de la dreta, estava totalment posat a sobre la tauleta

el resultat:

Paella de verdures!

2009-03-27T10:48:00.003+01:00

Aquí teniu la meva primera paella de verdures!! després de veure com la feia el meu maridet, a la setmana següent m'hi vaig atrevir jo!! i així va quedar!! diu el Lluís, que estava bonissima..què ha de dir pobret, hehehe, però la veritat és que estava molt bona!! :)

m'encanta la Marbelys

2009-03-06T00:22:00.000+01:00

Spotify

2009-03-03T18:26:00.003+01:00

Aquest programa serveix per escoltar tota la música que vulgueu!! Al buscador hi poseu el nom del grup i us trobarà tota la música!! només cliqueu l'enllaç i us descarregueu el programa i a cantar!! :) Una manera d'escolta música, i us podeu crear les vostres llistes i tot! una passada!

https://www.spotify.com/en/get-started/

Quin dia!

2009-02-25T00:41:00.004+01:00

Avui he anat a l'escola, on vaig fer la última substitució... els trobo molt a faltar als nens..
Tothom a vist l'Anna, els nens i nenes flipaven, feien comentaris tipus: oohh, que mona.. ohh, que petita, ohhh quan temps té? ohhh, se parece a ti Anna! ohhh, que ojos.. hehehe, haurieu de veure les cares que feien, no té preu... molts em deien: Anna que nos vas hacer clase hoy? por fi... me'ls hagués menjat a tots, i quines abraçades, i m'han petonejat tant com han pogut...són tan macos.. ELS TROBO MOLT A FALTAR.
Ara mateix ploro i tot, perquè m'omplen taaaaaaaan, i ara entenc a la Zel, és molt dur estar separat d'ells, i em direu: però si estàs amb la teva filla, que és el més bonic i millor que t'ha passat mai.. però és diferent, l'Anna encara és molt petita, però aquelles cares, aquells somriures, aquelles abraçades que he sentit avui... en fi, així és la vida, perquè al maig, quan m'incorpori un altre vegada, no ho faré on estava, a Terrassa, sinó que no ho sabré fins el dia de nomenaments, així que.. quan l'Anna sigui una mica més gran, hi tornaré anar, perquè la vegin (l'excusa per veure'ls jo).

La tarda ha estat cansada, l'Anna no ha dormit, i no m'ha deixat fer gaire cosa, les nenes (les gosses) dormien placidament al menjador, i ha estat una tarda trista...d'aquelles que costen i costen de passar, però en fi, ara que quasi bé ja és la 1 de la nit, el meu marit, el Lluís, m'ha tret un somriure d'orella a orella, tan simple com enviar-me una fotografia d'una cosa que m'agrada..

i ara m'acaba de dir, mira, una altre.. és tan tan taaaaaaaaaaaan el meu home... no sé què faria sense ell.

M'agrada molt el nou 600, i tenir aquest, seria la bomba...

o aquest altre...

L'amistat

2009-02-10T20:07:00.004+01:00

Fa aproximadament 10 anys, quan jo en tenia 15 i estava viciada als xats, internet i tota la era virtual, anava a la biblioteca del centre de la meva ciutat, inclús a vegades feia campana i anava a conectar-me, era gratuït i s'havia d'aprofitar. En un d'aquests dies, xatejant amb un portal de bàsquet, vaig conéixer una noia, l'Ana, de Gijón, ella també jugava a bàsquet i el seu xicot també.

Les dues teniem un nick de jugador de bàsquet, que ara ja no recordo, potser Jordan i ella Barkley, i poc a poc vam començar a tenir una amistat. Ens vam donar els correus, però jo, nosé perquè vaig perdre el seu. I un dia, ja no es va conectar més al xat de bàsquet, i vam perdre el contacte, potser durant un any.

Sorprenentment, ella que també havia perdut el meu correu, el va recuperar i un dia vaig rebre un mail amb l'explicació corresponent, i ja em va donar el seu msn i vam seguir l'amistat fins al dia d'avui, i el bo del cas, és que només ens hem vist una sola vegada.

És increïble, que a tants quilòmetres de distància, aquesta noia, la toqui, i jo siguem TAN amigues. Són d'aquelles amistats que encara que estiguin lluny, són aprop. Tan ella com jo, ens hem explicat la vida en vers, i sempre que l'he necessitat hi ha estat, tan per msn, com per sms...i viceversa. Sembla mentida oi? estic tant contenta de tenir una amiga així.. no us ha passat mai amb alguna amistat que sembla que si no us veieu cada setmana o cada mes ja s'enfaden? i diuen: això és amistat?

Valoro molt aquesta amistat, hem passat moments de tot, normalment bons però també moments difícils en la vida personal de cada una.

I tot això ve, perquè avui he rebut un regal de la Toqui, ja fa uns dies, ens va demanar, als seus amics, l'adreça de casa i ens va informar que rebriem quelcom, un detall que no havia pogut fer abans,i que el feia ara per donar les gràcies als seus amics per estar sempre al seu costat.

El regal ha estat un llibre, ella sap que m'encanta llegir, i m'ha regalat " El món groc", de l'Albert Espinosa.

Amb ell, hi acompanyava una nota explicativa del motiu del regal i el significat d'aquest, i al segon paràgraf diu:

"Que seas mi amarillo quiere decir que estás un escalón más arriba de ser mi amigo, que eres una persona especial para mi como no lo son otros amigos, con la que antes o después sentí una conexión distinta, por la cual, quise contarte cosas muy mías, y por la cual no hace falta que hablemos o nos veamos a menudo para saber que puedo acudir a ti cuando quiera i viceversa"

Muchisssimas gracias mi nina!!! eres la bombaaaaaaaaaaa!!! nos vemos pronto eh??? te quiero pilaaaaaaaaaa!!! muaaaaaaaaaaa

TOQUI

Ralentissez!

2009-02-08T23:09:00.004+01:00

Aquests dies a la Cerdanya, hem aprofitat per estar de relax, però com sempre també hem buscat fer catxés per la zona. Aquest poble es diu Fontrabiouse, més amunt de Saillagouse, prop de Piugcerdà. Mentre buscavem, vaig veure això, la senyal en si ja és xula, però el que em va encantar és el pal que aguanta la senyal, aquest llapis de color vermell, alertant del perill!! A França les coses són tan diferents..

Fins on hem arribat

2009-01-27T23:27:00.002+01:00

EFE México
Actualizado domingo 25/01/2009 10:40 horas

Michelito, el niño torero mexicano de 11 años, rompió el récord Guinness al matar seis novillos, cortó dos orejas, dio dos vueltas al ruedo y salió en hombros de la plaza mexicana de Mérida.
"Estamos muy felices y Michelito está muy emocionado por la corrida de esta tarde debido a que unas 200 personas lo sacaron en hombros después de su faena", explicó Lagravere, quien es el apoderado legal del niño torero.
La madre del menor, Diana Peniche, explicó que aunque en un principio las autoridades habían cancelado la corrida por una queja presentada por la Comisión Estatal de Derechos Humanos, se logró demostrar que todo estaba en orden.
El organismo de Derechos Humanos de Yucatán había argumentado que la queja se había formulado debido a que el festejo taurino ponía en riesgo la vida del menor. La polémica suscitada ha sido mayor aún fuera de México, especialmente entre colectivos de defensa de la infancia.
Los padres afirmaron que su hijo rompió el récord Guinness "sin ningún contratiempo" al encerrarse y matar a los seis novillos y obtener los dos apéndices, "aunque pudieron haber sido tres". El propio Michelito ha declarado, tras el festejo, que está "contento por el triunfo".
También indicaron que a la corrida asistieron dos funcionarios de la Fiscalía para la Defensa del Menor y la Familia, quienes comprobaron que el niño no corría peligro ni físico ni psicológico, y "se fueron muy sorprendidos".

Però haviam, fiscalia de la defensa del menor i la família?? Drets humans?? perdoneu-me però, i els drets dels animals? i perdoneu-me però, un nen que MATA animals té dret de viure ell?no se l'ha de castigar? és que tot això em supera, quina mena de récord guiness és aquest?
I el nano orgullòs, i els seus pares també, i ja té programades més corridas.. és surrealista.. fins on arribarem..

El padre del niño torero adelantó que Michelito ha sido invitado para participar en otros eventos próximos, entre estos con el rejoneador español Pablo Hermoso de Mendoza el 1 de febrero en Veracruz. Asimismo, tiene invitaciones para ir a Panamá en los próximos meses y a Portugal en verano.
Michelito, que lleva ya toreados más de 60 festejos taurinos, dio su primer capotazo con 4 años, se presentó en público a los 5 y mató un becerro a los 9.
Además de torear en México, lo ha hecho en Francia, país del cual es nativo su padre, y en Lima, en la Plaza de Acho, el coso más antiguo de América, donde después de matar cuatro novillos salió a hombros por la puerta grande.
Algunos sectores han criticado que un niño de su edad toree, pero su progenitor siempre ha argumentado que cumple con las normativas legales y que es decisión del propio Michelito.

I'm a Catalan...la pell de gallina...buff

2009-01-25T23:09:00.002+01:00

Visca Catalunya!

Avui fa un any que ets amb nosaltres!! felicitats!!!

2009-01-23T13:30:00.013+01:00

Vas arribar un matí del 23 de gener de 2008, dins una gàbia, amb un cotxe de MRW. Venies des de Galícia, un viatge llarg. Vas arribar a les nostres vides, contenta i juganera. La primera nit, vas plorar molt, i no vam venir a veure't, però la següent ja sabies que aquell era el teu lloc, tu a dormir al garatge, i el Tete a dalt, tu eres la última en arribar.

Uns dies més tard et vam portar al teu medi, la teva raça és experta en salvament aquàtic, així que vam probar haviam com te'n sorties, i ho vas fer força bé campiona.

Hem deixat de tenir sabates, espardenyes, de tenir un pati amb una herba bonica, a tenir un pati ple de forats. Teníem més o menys pèl per casa, del Tete, ara en tenim més. Quan sona el meu mòbil m'avises, no t'agrada la cançó :). També hem deixat de menjar escalopes, canelons.. estàven bons eh?

Però tot i això ets la canya, sempre ens segueixes a tot arreu, ets una lapa, i cada dia estem més contents de tenir-te entre nosaltres Pitu. Ara amb l'arribada de l'Anna, et comportes com una senyoreta, i la vigiles en tot moment, ja saps que no li pots fer petonets com l'altre dia, perquè la teva llengua és molt gran, però a nosaltres si, i a ella quan sigui més gran.

T'estimem molt, i per això et dediquem aquest post :)

Felicitats, ha estat un any molt divertit!!

Em pixooo!

2009-01-19T17:08:00.001+01:00

Bonissim!!! el vídeo ja fa riure en si, però és que al final és... que em pixooo!! :)

sempre et recordarem NANI!!!

2009-01-16T10:01:00.002+01:00

Des de petita que demanava un gos, i els pares com sempre fan, em deien que no, que quan fos responsable per cuidar-me'n me'l comprarien, així que quan tenia 12 anys, vam anar a Sant Sadurní d'Anoia, a "mirar" una barreja de fox terrier. I està clar no? ens la vam quedar!! era TAAAAN mona.. i amb una caixa ens la vam emportar cap al veterinari, perquè anava plena plena de puces pobreta.

Era molt escandalosa, però tenia moltes moltes ganes de jugar, jo sempre li posava la ma sota el coixí, o la funda del sofà, i ella venia a mossegar-la.

Amb el temps, quan em vaig fer gran, doncs va començar a ser el gos dels meus pares, típic no? i val a dir, que no la tenien com una filla no, sinó que pitjor.

M'he perdut els últims 4 anys de la seva vida, ja que vaig marxar de casa per anar a viure amb el Lluís, però tot i així, alguna vegada que l'havia tret a passejar...no bordava per l'escala, hehehe, els meus pares no ho havien aconseguit mai i fa 1 mes, l'última vegada que la vaig treure, encara em va fer cas.

Ahir, 15 de gener, ens va deixar per sempre, només podrà entendre aquest sentiment, les persones que s'estimin els animals, les persones que tinguin els gossos com a fills, perquè poca gent entén que un gos et pot donar molt més que una persona.

Adéu Nani, siguis on siguis sempre et recordaré, t'estimo molt.

Pares, no amics.

2009-01-04T23:02:00.001+01:00

Padres, no amigos
Colegas o 'hiperpadres', muchos progenitores viven el desconcierto de ver crecer a sus hijos huérfanos de modelo y de límites
INMACULADA DE LA FUENTE 02/01/2009

El niño de seis años se encarama en el carro del supermercado mientras sus padres lo empujan y sortean estanterías. Es él quien dirige la compra y elige los productos que acaban en el carro. ¿Croquetas, pizzas, zumos? Para él es un juego, pero la decisión de compra está en sus manos. "Se le da un papel de adulto. Algo que se repite en otras situaciones diarias. No hay un modelo de autoridad saludable", señala Ana Sáenz, psicóloga vinculada al centro Marie Langer, especializado en ofrecer propuestas sobre malestares cotidianos. Sáenz reside en Bilbao, está integrada en la red de psicología Procesos Correctores Comunitarios (Procc) y colabora con colegios e instituciones. "Para crecer los niños necesitan sentirse seguros y autónomos, pero muchos padres desconocen las necesidades vitales de cada periodo. Se les exige mucho en ciertos aspectos y se les sobreprotege en otros", asegura.
La falta de conciliación familiar está en la raíz de los problemas
Con 12 años, hay chavales que pasan la tarde solos, o con una cuidadora
Algunos parecen estar examinándose al jugar con los niños
Algunos fantasean sobre cómo deben ser sus hijos y se frustran si no son así
Ya se dictan órdenes de alejamiento de sus ex novias a chicos de 14 años
El juez Calatayud percibe la paulatina presencia de niñas en episodios violentos
No están ausentes, pero en ocasiones desertan. Muchos padres y madres, además de guardar en la cartera las fotos de sus hijos, tienen la sensación de llevarlos a cuestas. Suelen ser padres condescendientes, colegas en lenguaje coloquial, o hiperpadres. ¿Pero son padres y madres? No, son amigos, o animadores sociales y, si son perfeccionistas y tienen tiempo, profesores domésticos, pero no siempre ponen límites a los afanes consumistas y expansionistas de sus hijos. A no ser que su bolsillo flaquee, les violenta menos comprar un juguete o la maldita chuchería que repetir cada tres minutos en un tono sereno que no pueden tener todo lo que ven. Muchos tienen criterio, lo que no saben es decir que no sin enfadarse; otros pasan en pocas horas de ser padres modélicos a sentirse víctimas. "Prefiero no enterarme de algunas cosas para no estar todo el día de gresca", afirma el padre de una adolescente. "Paso del grito a la autocompasión y hasta empiezo a hablar sola por el pasillo", admite la madre de un chico preadolescente y otro al final de la ESO.
El modelo de padre y madre ha experimentado varios cambios en los últimos años, pero algunos han perdido el guión en medio del viraje. En algunas familias el padre o la madre son figuras desvaídas, fotocopias que podrían imantarse en la nevera junto a los recados urgentes. "Juan, mañana tienes examen de Cono... Estudia, no me seas vago". "Oye Vanessa, reina, si llevas una hora con la PSP, ahora no te pongas a bailar con la Wii, ¿eh?". Su papel es insustituible, pero a veces les resulta ingrato, grande, aplastante. Les cuesta ejercer y mantener cierta insobornable autoridad. Pero si ellos dejan de ser padres, sus hijos se quedan huérfanos y sin referentes, advierte Emilio Calatayud, magistrado del Juzgado número 1 de Granada.
En el otro extremo, o mezclado con ese modelo amable, se encuentran los hiperpadres, arquitectos mentales de completos currículos de futuro para sus vástagos. Pintura, música, baloncesto. ¿Qué más? Algunos parecen estar examinándose cuando juegan con sus hijos. ¿Lo están haciendo bien? Todo les parece poco. ¿Todo por sus hijos, pero sin sus hijos? "¿Qué clase de niños quieren?", pregunta Sáenz. "El modelo que se les propone es el de la sociedad de consumo, aquello que funciona. Por ejemplo, se niega la pubertad, etapa en la que salen afuera y se despiden de su infancia. Se busca que pase cuanto antes y se adelanta la adolescencia por influencia de la televisión. Se les roba así parte de su niñez y se les empuja a adoptar un prematuro rol juvenil". En definitiva, dan bandazos e incluso adoptan ellos el papel de niños, haciendo como que lloran o imitando sus rabietas, apunta Sáenz. "¿Qué autoridad muestra un adulto que actúa así? Algunos niños pueden pensar: '¿Y éste es el que me cuida?".
Carmen Loureiro, psicóloga de Nexo y colaboradora del Centro Abierto Tomillo, en Madrid, piensa que "el denominador común entre los padres es la culpabilidad". Gracias a esa culpabilidad proliferan las escuelas para padres en colegios o gabinetes psicológicos. El vacío es tal que José Antonio Marina acaba de crear una universidad para padres virtual.
Nunca hubo padres tan informados, pero algunos siguen cursillos y hasta exploran en Internet foros educativos. En especial cuando sus hijos llegan a la ESO. "Mereció la pena mientras fue pequeño. La fiesta acabó con la adolescencia", afirma una madre. La clave la da Alicia Fernández-Zúñiga, psicóloga y directora del Instituto de Lenguaje y Desarrollo (ILD), en Madrid: "Lo que no hagas cumplir antes de la adolescencia será imposible exigirlo después".
"Yo soy padre de mis hijos, no su colega", dice el juez Calatayud. "Por temor a ser autoritarios nos da miedo decir no", continúa. Emilio Calatayud reconoce que es más fácil ser juez que padre. "Hay que poner límites a los hijos desde el primer minuto de vida. Luego cuesta más", avisa. A veces los padres se descuidan y el chaval díscolo acaba en el juzgado. "Hay un empeño en judicializar todo, pero por suerte el 80% de los jóvenes que cometen delitos no son delincuentes", explica. Se refiere a chicos que han cogido una moto ajena, han cometido un pequeño robo o han participado en una pelea. Suele imponerles castigos en beneficio de la comunidad, sea el cuidado de discapacitados o la limpieza de espacios públicos. Quiere que sean conscientes de sus actos y que entiendan que hay que ser solidarios y no depredadores. Se convierten así en voluntarios forzosos durante un tiempo. En algunos casos, la sanción incluye sacarse el graduado escolar o terminar la enseñanza obligatoria. La mayoría no reincide. Un 20% entra en una espiral peligrosa.
"Claro que hay que poner límites claros y sencillos. Muchos niños no calculan bien las consecuencias de sus actos, no tienen perspectivas. No podemos renunciar a señalar límites en situaciones cotidianas", opina Carlos Espinosa, docente e inspector de Educación en Málaga. "Estoy a favor de las sanciones integradoras y no de los castigos desintegradores", prosigue. "Echarle de clase si molesta sólo sirve para que el chaval pierda el tiempo, pero encargarle que recoja las pelotas del patio, o de todas las pilas del colegio para llevarlas a reciclar, sí es útil", agrega. Espinosa es coautor del libro Los niños y jóvenes del tercer milenio, y sostiene que los alumnos son cada vez más espabilados y curiosos, aunque no conecten con el saber formal o no siempre sean buenos estudiantes.
Al igual que el juez Calatayud, Espinosa ha tratado tanto a muchachos de ambientes marginales como a chicos malos de buenas familias. Entre unos y otros hay abismos, advierte, aunque coincidan en los juzgados. Los primeros crecen entre carencias y son rebeldes, "pero van por otros derroteros", dice. Los hijos de clase media que maltratan a niños y ancianos sin que sus músculos se alteren son maestros de la simulación y suelen ser más peligrosos. "Con muchos de ellos las técnicas educativas fracasan, son maltratadores, y hay que combinar distintas terapias", sostiene.
"Hay una tendencia a dejar hacer", reconoce Alicia Fernández-Zúñiga. "Pero es preciso establecer unas pautas y cumplirlas. Está demostrado que los niños que siguen unas normas crecen más seguros que los que carecen de ellas. Los que no las incorporan se vuelven más tiranos, no más seguros", señala. Fernández-Zúñiga observa que el cachete es ya algo infrecuente. Lo que percibe en muchos padres es cansancio, pensar: "Pero si tiene de todo...". En los talleres de padres que imparten en su centro, más de una vez ha convocado a abuelos y cuidadoras. "Estas últimas pasan mucho tiempo con los niños, sin tener autoridad y en ocasiones criterio". Sería interesante plantearse una escuela de cuidadoras y no sólo de padres, comenta.
Emilio Calatayud registra desde hace unos cuatro años un incremento de violencia familiar protagonizada por menores, así como grabaciones de peleas entre compañeros en el móvil, como si fuera un hito. Percibe también una mayor participación de niñas en episodios violentos dentro del ámbito familiar. Y al mismo tiempo, situaciones de violencia de género en primeras parejas. "En alguna ocasión ha habido que dictar órdenes de alejamiento de sus ex novias a chicos de 14 o 15 años", reconoce.
El juez piensa que en la todavía joven democracia española "se insiste más en derechos que en deberes, lo que favorece todo tipo de contradicciones, hasta caer en el absurdo". No entiende cómo se le ha condenado a la madre de Jaén que pegó a su hijo de 10 años a un año de alejamiento. "Supongo que la condena se ha fundamentado en el artículo 173, pero quizá habría que volver a redactarlo. Está muy bien corregir sin atentar contra la integridad física, pero también hay que ejercer de padre o madre", sostiene.
Un abeto entrelazado de guirnaldas. Felicidad de familia numerosa con chimenea. Los anuncios navideños transmiten un tipo de familia tradicional que ha dejado de ser mayoritario. Las familias de un sólo adulto con uno o dos hijos o las numerosas a fuerza de reconstituidas son tan reales como las otras. "El desconcierto de muchos padres se agrava porque ellos mismos están en precario con su proyecto de vida o con su pareja", afirma Sáenz. "A muchas mujeres, a pesar de haber separado su doble condición de madres y trabajadoras, les cuesta separarse de sus hijos por motivos laborales", añade. Por su parte, Carmen Loureiro recuerda que "el estrés, la inmadurez emocional de los padres y la confusión entre las necesidades de los niños y las que nosotros les atribuimos, confluyen en reprimendas inútiles que lastran la verdadera comunicación. Algunos fantasean sobre cómo deben ser sus hijos y se frustran si no cumplen sus expectativas. Olvidan que un niño necesita sentirse aceptado y saber que el amor de sus padres es incondicional", agrega.
"Es útil saber y poder decir no sin que te cause trauma, y explicar a tus hijos que no son raros por no tener Play", afirma Mariana Peláez. Asistió a un taller de padres del centro Marie Langer a través del colegio Siglo XXI de Madrid al que acuden sus dos hijos. "Surgen temas que nos interesan y se escenifican conflictos sin contar nada íntimo", añade. Francisco Javier Santaella, director de una entidad financiera, y su esposa, padres de tres hijos, han seguido en Andalucía un taller similar. "Hubo un antes y un después tras el taller", asegura. "Al casarte todo parece idílico, pero con los hijos surgen contradicciones", admite.
"La falta de conciliación está en la raíz de los problemas", opina una experta en educación de la Fundación Tomillo que trabaja ahora con hijos de inmigrantes. "Con 12 años, hay niños que pasan la tarde solos, o con una cuidadora. Los niños aprenden a través de modelos y si no lo encuentran en sus padres traspasan al grupo de iguales sus expectativas. Las habilidades comunicativas de los padres son decisivas: su actitud cuenta tanto como sus palabras. Sin embargo, muchos llegan cansados después de relacionarse con sus compañeros y sus habilidades aparecen menguadas".
Los niños son esponjas y captan cada gesto, recuerda Loureiro. "No están peor educados que antes, lo que sucede es que hay que dirigir sus emociones desde la motivación", concluye.

APRENDIENDO A SER PROGENITORES
- Hijos y padres tienen igual dignidad, afirma Jesper Juul (Los valores para la familia de hoy. Maeva), pero no son iguales. Los niños necesitan el liderazgo de sus padres. Un faro que emita señales claras y reguladoras.
- Con niños poco dispuestos, más que iniciar una batalla campal por los deberes, hay que fragmentar tareas: "Ahora estudiamos, luego hacemos algo que te guste, y volvemos a estudiar", sugiere Alicia Fernández-Zúñiga.
- "Se lo he dicho ya..." Hay que repetir con firmeza (y sin ira), lo que esperamos de los niños.
- Nuestros abuelos decían siempre "no" (por seguridad) y los padres de hoy "sí" (por seguridad), señala Juul. Hay que decir "sí" o "no" por convicción.
- Las familias españolas apenas reconocen conflictos. Un 23,7% forma un núcleo unido; un 42,9%, coexiste de modo pacífico, y un 15% es problemática (Estudio Gerardo Meil/La Caixa).

Bon any 2009

2008-12-30T23:29:00.002+01:00

L'any acaba... i ni molt menys ho fa com jo m'esperava, si m'ho haguéssin dit no m'ho crec...us desitjo el millor a tots, als que em segiu, que en sou poquets, però sempre intenteu estar per aquí, als que no em seguiu i us passeu per aquí de tant en tant... en definitiva, a tots i desitjo que aquest vagi molt millor que el que deixem enrere.

Bon any 2009, i ja sabeu la dita...no?

El Cantajoc arriba a Catalunya per estimular la psicomotricitat i les relacions entre pares i fills

2008-12-28T21:17:00.000+01:00

El fenomen del Cantajoc ha arribat a Catalunya. Es tracta d'un paquet format per un DVD i un CD on el grup Encant interpreta cançons tradicionals i coreografies senzilles. L'objectiu és fer ballar els nens i les nenes i estimular la seva psicomotricitat. Al mateix temps, també vol que els pares juguin amb ells i comparteixin plegats el temps de lleure.El Cantajoc s'adreça a nens i nenes d'entre 0 i 6 anys i està fet per un grup format per cinc joves: l'Elies, la Mireia, el Daniel, la Sílvia i el David. Segons els intèrprets, el Cantajoc es pot utilitzar tant a casa com a l'escola i és una bona eina didàctica, ja que els més petits sovint aprenen per imitació quan intenten reproduir els moviments de les coreografies.

BON NADAL A TOTS!!!

2008-12-24T14:37:00.001+01:00

el fum és fatal

2008-12-23T21:13:00.002+01:00

No veieu el que esteu fent?? de veritat que això creieu que és bo per la salut?? m'encanta aquest anunci, i hauria de servir per fer-vos adonar que EL FUM ÉS FATAL, mireu, diu el FUM, ja no el tabac, imagina't, si el fum és fatal, imagina el tabac en si....no soporto el fum.. ho odio!

Bon Nadal a tots!!

2008-12-17T00:49:00.000+01:00

Send your own ElfYourself eCards

Perquè som com som

2008-12-16T15:22:00.000+01:00

L'últim llibre d'Eduard Punset

Els bancs de llet materna

2008-12-14T21:45:00.002+01:00

Los bancos de leche materna salvan la vida de muchos bebés prematuros
http://www.rtve.es/noticias/20081213/los-bancos-leche-materna-salvan-vida-muchos-bebes-prematuros/206715.shtml

RTVE.ES MADRID 13.12.2008En España sólo hay dos bancos de leche materna, uno en el hospital madrileño Doce de Octubre y en Mallorca, pese a que la Organización Mundial de la Salud recomienda la leche materna como el mejor alimento para los recién nacidos, sobre todo para los bebés prematuros.En otros países europeos, como Italia y Francia, los Bancos de Leche Materna conforman una red que ha ayudado a miles de estos bebés a salir adelante de la forma más saludable.Algunas Comunidades Autónomas, como Galicia, País Vasco, Valencia y Cataluña, ya tienen sobre la mesa proyectos para implantar este sistema, similar a un banco de sangre.

Sóc una vaca lletera... lalala...

2008-12-10T23:36:00.002+01:00

Perquè aquests dies sóc una vaca, i els que em queden, no és al meu costat, però l'alimento cada dia, portant la llet a l'hospital...

Muuuuuuuuuuuu!!!

L'Anna ja té bloc!

2008-12-05T15:37:00.002+01:00

Hem pensat fer-li un bloc a l'Anna, així que quan vulgueu passeu per casa seva!! PEtonets!!!

Anna Romeu Mestres

Ja som pares!!!

2008-12-03T23:14:00.004+01:00

Doncs sisi!! ja som pares!! L'Anna ha vingut al món 8 setmanes abans del que estava previst, ara és a la incubadora, però tot ha anat molt i molt bé, la mare està molt bé i ella va creixent amb la llet que l'alimenta la sonda que porta al nas, perquè encara és molt petita :)

estem molt i molt contents, així que, estimats blocaires, ja som un més a la família!!

Un regal per l'Anna...Únic!!

2008-11-23T22:14:00.003+01:00

I per fi ha arribat!! aquest és el bressol i els seus complements de la nostre filla, els meus sogres,i pares del Lluís ens han regalat això tan i tan especial i ÚNIC!! És brutal, no tenim paraules.. però que ho veieu? està TOT fet a mà, la roba tallada, cosida, l'ós.. està fet amb patxwork, bé, millor que això, perquè la sogra,fa servir una altre tècnica, diguessim que els punts no són tan separats... i cada ós l'ha fet així.. i què me'n dieu de la bossa del bibi i del xumet? i el quadre? és una passada... i el nòrdic? no té valor, cada fusta, cada roda, cada punt,cada minut... no hi ha paraules!!

Moltes i Moltes GRÀCIES PARES!!!!!

eyeOS per escoles

2008-11-16T21:28:00.002+01:00

Un company del gremi, ha penjat això, i després de mirar el vídeo, crec que tots els centres, hauríen de posar-se en marxa per poder actuar algún dia així, en el seu centre. Brutal!

felicitats Fosca!!

2008-11-11T19:32:00.001+01:00

Avui el nostre Terranova, fa un anyet!!! i evidentment, li hem fet un regal!!
guapaaaa!!

Científics de la UAB descobreixen l'origen de les arrugues dels gossos de la raça xinesa shar-pei

2008-11-11T13:06:00.001+01:00

Un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han descobert l'origen de les arrugues dels gossos de la raça xinesa shar-pei, considerats uns dels més estranys del món. Segons els científics, la causa de les arrugues és una malaltia hereditària coneguda amb el nom de mucinosi, un descobriment que ajudarà a entendre certes malalties humanes.
L'estudi revela que l'alteració genètica en aquesta raça de gossos multiplica l'activitat d'un enzim que provoca la producció en excés d'àcid hialurònic, una substància que s'acumula a la pell dels gossos i els provoca els plecs que els caracteritza.

El fet de comprendre el sistema molecular que provoca les arrugues dels shar-peis permetrà dur a terme programes de reproducció per millorar la salut dels animals i, a la vegada, ajudarà a entendre certes malalties humanes com la febre mediterrània o les mucosis hereditàries, i ampliar el coneixement sobre els processos d'envelliment.

Una mare agredeix una professora de l'institut Roger de Flor de Barcelona

2008-11-11T12:55:00.001+01:00

Barcelona

Una mare agredeix una professora de l'institut Roger de Flor de Barcelona

Una professora de Ciències Socials de l'institut Roger de Flor de Barcelona va ser agredida dijous passat a la tarda per la mare, d'ètnia gitana, d'una alumna de tretze anys que s'havia queixat a la seva família que la docent insultava la nena, segons informa "El Punt". Els fets van passar cap a les cinc de la tarda a la sortida de l'institut quan la mare va estirar els cabells a la professora i la va esgarrapar. A la mestra la van atendre en un centre d'atenció primària i a la mare se l'acusa d'una falta de lesions.

La mare, però, també ha presentat una denúncia contra la professora per tracte incorrecte contra la seva filla, que continua anant a classe a l'institut perquè, segons el Departament d'Educació, la criatura no en té cap culpa.

Aquest dilluns, professors del centre demanaven l'expulsió de la nena per haver-se inventat una història.

va creixent!!

2008-11-10T20:09:00.002+01:00

Aquí va!!! el gatet amb turbo em volia veure amb la panxeta i aquí estic!! tot i que avui dia, ja és més gran!!

Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor

2008-10-08T23:09:00.001+02:00

Castilla-La Mancha da un PC portátil a cada profesor

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Castilla-La/Mancha/da/PC/portatil/profesor/elpepisoc/20081008elpepisoc_4/Tes/

EL PAÍS - Madrid - 08/10/2008

El Gobierno de Castilla-La Mancha inicia hoy el reparto de un ordenador portátil a cada uno de los 28.500 docentes de la enseñanza pública, con el objetivo de mejorar el uso de la informática en las escuelas. La entrega se hará de forma escalonada y simultánea en las cinco provincias desde esta semana y hasta el 15 de diciembre.

Los portátiles, de la marca Toshiba y con conexión wi-fi, tienen acceso a las principales aplicaciones de gestión de la Consejería de Educación y Ciencia, así como a la aplicación de creación de contenidos Cuadernia, base de datos legislativa, enciclopedias y diccionarios. La junta ha adjudicado también la prestación de un servicio de asistencia técnica y formación al profesorado.

Què us sembla?

coses per la nena

2008-10-07T22:57:00.002+02:00

hola!!últimament, com és normal, a part que anem de cul, només mirem coses per la nena.. i la pròxima adquisició serà això..

crec que va de conya, ja no és allò que sempre el portes penjat davant, sinó que té dues posicions.. i és la canya!! apa, ja anirem posant-vos més coses que volem!! :)

L'educació no necessita funcionaris

2008-10-01T00:17:00.002+02:00

Acabo de veure la notícia, i no us ho podreu creure, però avui a les 20:30 m'he comprat el llibre d'aquesta autora. L'he trobat super interessant. Llegiu l'entrevista, és molt bona.

L'educació no necessita funcionaris"
Victòria Camps Catedràtica de filosofia moral i política a la Universitat Autonòma de Barcelona

Lluís Martínez
MARIA ÀNGELS TORRES

Vostè diu al seu llibre que l'educació ha perdut el nord. Com ha succeït?
En part, per desorientació sobre com hem d'educar. Però vull aclarir que no em refereixo als coneixements, sinó de la formació de la persona. Em refereixo als valors com el respecte, la llibertat i la solidaritat. Valors que tenim clars, però que no sabem com transmetre.

Per què?
Perquè hem rebutjat la manera de fer del passat, però no l'hem substituïda per res. I si hi ha un buit, l'educació es converteix en un deixar fer. El contrari del que ha de ser.

I què ha de ser l'educació?
Educar vol dir extreure el millor del que cada persona porta a dins. L'educador ha de tenir criteri sobre el que és millor i pitjor. Ha de reprimir conductes. L'educació té un element coactiu inevitable.

Els professors es queixen de falta de respecte dels alumnes.Abans hi havia símbols i formes de mostrar respecte al professor. Fa temps que s'han perdut. Hem acostat pares, professors i alumnes sense tenir en compte que l'acostament no pot ser total, perquè llavors es perd una asimetria necessària. Els infants han de saber que hi ha una persona adulta que té autoritat.

Quan escriu que l'educació ha perdut el nord, es refereix a l'escola pública o a la concertada?Parlo de l'educació com a concepte. No penso només en l'educació que proporciona l'escola, sinó en la que dóna la família. De fet, el meu llibre va dedicat al que hauria de fer la família i com ha de col·laborar amb l'escola.

La família ha dimitit de la seva funció educadora?
Tothom traspassa responsabilitats a l'escola. Sempre que hi ha un problema social, busquem la solució a l'escola. La família tendeix a culpabilitzar l'escola. Però la família és el primer agent educatiu. L'escola només ajuda.

Una idea principal del seu llibre és que no creiem en l'educació. Per què?
Perquè en educació els resultats sempre apareixen a llarg termini. I ara vivim una època en la qual pensem que o el resultat és immediat o no val la pena dedicar-s'hi.

Quina és l'arrel del problema? Que s'ha vist que no cal estudiar gaire per viure bé?
No, perquè l'estudi és el que encara aguanta l'educació. Encara creiem que per triomfar a la societat cal una formació acadèmica sòlida. De fet, els mestres es queixen de vegades que als pares només els preocupa el rendiment. I és que l'educació és formar la persona, una dimensió que no sabem ben bé com abordar.

Abans es feien millor les coses?
Vull remarcar que jo no dic en cap moment que l'educació de l'època franquista fos millor. Hem progressat en moltes coses, però potser n'hem abandonades massa. Entre l'extrem d'intervenir molt i el de deixar fer hi ha d'haver un punt mitjà. No l'hem trobat.

Els estudis internacionals diuen que ni la transmissió de coneixements fem bé...
Perquè s'ha volgut afavorir l'espontaneïtat del alumne, d'una banda, i motivar-lo perquè estudiés, de l'altra. Una contradicció. L'estudi és esforç.

La cultura de l'esforç...
Sí. Ara parlem molt de la necessitat de reintroduir-la, però tampoc es vol traumatitzar l'alumne. I resulta que per obtenir bons resultats s'han d'aplicar uns valors instrumentals com la disciplina i l'esforç, que tenen una finalitat educativa perquè formen el caràcter.

Què opina del fet que canviem de llei d'educació cada cop que canvia el color del govern?
Terrible. Cansa. I de vegades veus que, després, els canvis no són tants. Hi ha una gran lluita política per deixar-ho tot tal com estava. A més, les lleis són importants, però encara ho és més que s'apliquin bé.

Ara tenim una llei d'educació al Parlament. Què en pensa?
A mi no em sembla dolenta, però insisteixo: el que importa és l'aplicació que se'n faci.

El professorat s'oposa a algunes propostes, com que se'ls avaluï...
Em sembla al·lucinant que s'hi oposin. Jo sóc professora i estic d'acord que els alumnes i la societat avaluïn la meva feina. Per què no? Fem un servei a la societat. Ens paguen per això. Cosa diferent seria que l'avaluació es convertís en un acte burocràtic mal fet.

La burocràcia és un altre mal de l'educació?
L'educació no necessita funcionaris. Això s'hauria d'anar canviant, perquè aquesta situació genera desconfiança dels pares cap als mestres. Donen per pressuposat, sense que sigui veritat, que en tenir la feina segura ja no s'esforçaran ni intentaran millorar.

¿Les escoles públiques tindrien millors resultats si els mestres no fossin funcionaris?
El sistema funcionarial impedeix gestionar bé un centre. És menys dinàmic que un centre privat, que pot contractar qui vulgui. La llei d'educació dóna més autonomia als centres. Això és bo. Però si els centres no poden crear un equip propi és difícil que puguin fer ús d'aquesta autonomia.

"la culpa és dels pares..."

2008-10-01T00:11:00.001+02:00

Bernat Dedéu

http://paper.avui.cat/article/dialeg/140998/la/culpa/es/pares.html

Se'ns acumulen les crisis (econòmica, de valors, educativa...) mentre intentem farcir l'habitual perplexitat nostrada d'un tsunami de discursos exculpadors amb un trist denominador comú; la crisi sempre és externa a nosaltres en termes causals, és l'obra exclusiva d'uns senyors encorbatats que ara per fi s'enfanguen recollint caixes de l'oficina, d'uns mestres sense autoritat que no posen límits a la grolleria dels nens, d'una administració incompetentment poc previsora...

La crisi mai no és subjectiva, ni ens taca, perquè es dilueix en el mar de la responsabilitat col·lectiva com el sucre a l'ocre del cafè. Una hipocresia que resulta especialment significativa en el problema de l'educació; maleïm els polítics quan encasten la quitxalla en barracons inhòspits, els consellers taüls que no responen a problemes massa atàvics, i -per si amb això no n'hi hagués prou- disparem el tret cap al jugador més feble del partit; l'infant o l'adolescent que no sobrepassa els llistons ideats pels buròcrates d'Europa. Però, sense negligir qüestions com les que cito, el veritable problema de l'educació és de contingut i responsabilitat social. Si a penes tenim (els adults!) una noció del que és la ciutadania, els drets humans, la relació de la nostra cultura amb la religió o la sexualitat, com volem que els nens arribin a tenir idea de les equacions de segon grau o la història medieval? Quants pares revisen el contingut dels llibres de text que s'empassen els seus fills per assegurar-ne la correcció? Si jo tingués 15 anys, creguin-me, m'estaria pixant de riure veient com adults suposadament superiors m'expulsen de l'ensenyament amb aquesta manifesta inoperància que, al límit, acostuma a acabar amb els nens a les mans dels psicòlegs. Sort que els infants, ben llestos, saben que tota la culpa és dels pares... bernatdedeu@gmail.com

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dimarts, 30 de setembre del 2008